Ricard Viñes a Nova York

Enguany celebrem el 150è aniversari del naixement del pianista Ricard Viñes, un dels lleidatans més internacionals. La Generalitat ha inclòs l’efemèride entre les celebracions oficials per al 2025 i Màrius Bernadó, professor d’Història de la Música de la UdL, n’ha estat designat comissari per organitzar tots els actes que s’esdevindran. A la roda de premsa d’aquesta setmana a la Paeria vam fer un tastet de tot plegat. Bernadó va insistir molt, moltíssim, en quin ha de ser l’objectiu primordial: estudiar i conservar adequadament el patrimoni documental que els Viñes han llegat a la ciutat. Hi ha un conjunt rellevant de documents a l’Arxiu Municipal, i a la UdL es conserva un altre fons important. Estem parlant d’uns 10.000 documents, en total. És un fons patrimonial de primer ordre que, malauradament, no ha estat tractat històricament amb la cura que mereixeria. Cal una inversió important en conservació i recerca, ja que, com va dir el comissari, sense aquesta tasca prèvia és impossible fer el que ha de venir en una segona fase, la difusió. Em penso que els responsables polítics municipals no ho tenen gaire clar, a la vista de la intervenció de l’alcalde Larrosa a la roda de premsa, en què prioritzava la segona part. Ja ho sabem, invertir en coses que no es veuen i que no permeten fer escarafalls i tallar cintes, els costa. Però el comissari va deixar-ho clar amb una mena de performance que va fer davant els que érem allà asseguts. D’una butxaca va treure’s una carta d’Erik Satie i, d’una altra, una de Maurice Ravel, el del bolero, per evidenciar que un patrimoni tan rellevant no pot conservar-se en les condicions en les quals el tenim. Cal treballar aquests materials, catalogar-los com cal i promoure’n la restauració, i serà després quan vindran les activitats de transferència de coneixement, les xerinoles. I va posar un exemple. Gràcies a una descoberta que ell mateix ha fet als diaris del nostre pianista s’ha pogut confirmar que una cantata conservada a la Biblioteca Nacional de França és una peça de Ravel. Gràcies a aquesta anotació de Viñes, la cantata s’estrenarà per primer cop a la Filharmònica de Nova York, on també es farà una exposició amb manuscrits autògrafs de Ravel en què es mostrarà el manuscrit de Viñes. En resum: sense recerca no pot haver-hi gresca.