Bodegó amb tricorni
El 2020 Jordi Balló, Alan Salvadó i Eduard Cairol, investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, publicaven l’estudi El motivo del bodegón policial en una revista de la Universitat de Màlaga. El treball acadèmic estudiava allò que tots hem vist algun cop a la televisió arran d’una batuda de la policia, el moment en què els materials confiscats es presenten a sobre d’una taula per tal de comunicar el resultat de l’operació. Els autors de l’estudi arribaven a la conclusió que aquella imatge potent, construïda de forma conscient i precisa, era una forma de transmissió iconogràfica que beu de la tradició dels bodegons pictòrics –les natures mortes– del Barroc, que els cossos policials reformulen i adapten per tal de generar una imatge comunicativa de masses que provoqui gran impacte en l’espectador.
Els objectes intervinguts, ja siguin mòbils, feixos de bitllets, rellotges d’alta gamma o dosis de droga es presenten artísticament amb l’objectiu de generar culpabilitat i efecte dissuasiu, mostrar la debilitat o crueltat dels delinqüents i, sobretot, transmetre el poder de l’Estat. Podria dir-se, fins i tot, que aquests bodegons són una forma de nacionalisme banal –d’acord amb Michael Billig–, ja que aquella disposició evoca un gènere pictòric molt afí a la tradició pictòrica espanyola.
Els objectes inclosos molts cops dialoguen entre ells i apareixen els relats, que ens interpel·len. Per exemple, si s’exposen uns feixos de bitllets al costat d’uns aglans d’haixix se’ns està dient que aquells diners procedeixen de la venda de droga. Són sempre missatges molt bàsics i senzills de descodificar. Fa uns dies va passar per davant dels meus ulls una d’aquestes imatges, difosa per l’agència EFE. A sobre d’una taula amb estovalles blaves s’hi veia un medalló de plata visigot dels segles V-VII, de gran vàlua, i, just a tocar, un tricorni de la Guàrdia Civil. Al fons, una bandera dels Estats Units.
Ràpidament interpretaves que es tractava d’una operació internacional de recuperació del medalló en què havien intervingut els dos estats que, amb aquest bodegó minimalista, demostraven la seva força, un, amb la bandera de barres i estrelles, veritable símbol nacional; i l’altre, amb dos elements que no tenen parió a l’hora de parlar d’espanyolitat: els visigots i el tricorni.
