Un clau de Crist

Els de Lleida anem a Barcelona a fer o comprar coses que, per les raons que siguin, no podem fer o comprar en el nostre ecosistema ponentí. Per exemple, determinats especialistes mèdics sempre els anem a cercar al cap i casal, o també hi anem a buscar aliments de tipus gourmet, roba, aparells tecnològics i, és clar, oferta cultural i d’oci. Barcelona és una ciutat molt gran on pots trobar-hi de tot i cadascú hi va per allò que li interessa. Conec algú que hi compra joguines antigues de llauna. Tinc un amic boig per les barbacoes americanes que hi va per trobar accessoris d’allò més rocambolescos, com uns guants ignífugs especials, i un veí em va comentar que sap d’una botiga especialitzada en parament de la llar fet amb vímet on s’hi poden adquirir veritables meravelles. Vaig arribar-m’hi a la capital aquest dimecres per recollir un article que em feia molta falta, que necessitava veritablement, i que no localitzava enlloc, un clau de Crist. A Mollerussa no en tenien i a Lleida tampoc vaig trobar-ne cap, però l’Olga de Sandoval, juntament amb el seu soci, en Joan Soler, antiquaris de confiança amb botiga al carrer Banys Nous, me’n van trobar un. Sense cap mena de dubte, és un dels claus veritables amb els quals van clavar el Fill de Déu a la creu al Mont Gòlgota, als afores de Jerusalem, ja que així ho diu un certificat d’autenticitat expedit el 1862 de puny i lletra de Gregori Bartolini, prior del monestir de la Santa Creu de Jerusalem a Roma. Si volen dubtar de l’autenticitat de la relíquia, dubtin, però el document va acompanyat del segell de lacre vermell amb l’escut heràldic del prior. Per què ens hauria d’enganyar? És un clau llarg, de 20 cm de llargada, amb la cabota ben grossa i rodona. No presenta restes de sang, llàstima, però gairebé no té rovell tenint en compte els 1.992 anys transcorreguts des de la Crucifixió. Això indica algun tipus de propietat miraculosa per sobreviure al pas del temps. Va dins d’una caixa de fusta amb forma de plumier d’escola i vidre a la part superior, decorada als costats per unes sanefes vegetals de llautó. Soc un privilegiat, un home amb sort, perquè he aconseguit un dels tres o quatre claus amb què van crucificar Jesús. Segur que no coneixen ningú que en tingui un altre. Ara el clau ja és a casa i podrà fer el servei.