Döstädning

Fa una dècada, la consultora d’organització japonesa Marie Kondo es va convertir en la guru de l’ordre, després d’haver publicat diversos llibres i protagonitzat una sèrie de Netflix. L’any 2023, però, Kondo va confessar en una entrevista que ara que té tres xiquets, l’ordre domèstic ja no és una prioritat per a ella. Un “admirador” seu, Quim Monzó, va escriure, sorneguer, a la seua columna a La Vanguardia: “Jo, personalment, quedo a l’espera del llibre que publicarà Marie Kondo quan els seus fills siguin adolescents i s’hagi d’enfrontar a les seves habitacions: mitjons sobre la taula d’escriure, samarretes a terra, tovalloles als poms de les portes i calces i calçotets baix el llit.” El problema de fons de moltes famílies no és que siguin desordenades o acumulin “pongos” a tots els racons de casa. La tragèdia és l’addicció a comprar i la incapacitat de frenar l’impuls d’adquirir coses noves que no necessitem. Una alternativa sensata pot ser adoptar un estil de vida minimalista, que ens ajudi a trobar sentit i direcció a la nostra vida. Quan ets jove, Marie Kondo són els pares, però la vida passa i l’única cosa que podem afirmar sense por d’equivocar-nos és que algun dia s’acabarà. I què passarà llavors amb la quantitat ingent de pertinences i béns que hem anat aplegant al llarg dels anys? Molts de nosaltres ens hem trobat havent de buidar armaris i calaixos de familiars difunts. Com podem evitar aquest tràngol a aquells que ens sobreviuran, o evitar discussions entre els hereus per les nostres pertinences? I també, com podem assegurar-nos que els nostres secrets en vida segueixen sent secrets després de la mort? Els suecs tenen la solució per a aquest problema. Margareta Magnusson ha publicat Döstädning –del verb dö (morir) i el substantiu städning (neteja)–. La seua proposta consisteix en un procés tranquil i savi d’anar-se desfent de totes les coses que no són necessàries, a fi de deixar una casa endreçada, quan creus que s’acosta l’hora d’abandonar aquesta vida, i estalviar feina als teus descendents. Així defensa Magnusson aquesta tradició sueca i assegura que el döstädning no té per què ser una activitat trista ni reservada a l’extrema vellesa, sinó un procés afectuós i savi per governar cada dia més i millor la nostra vida.