Arrencar-se un queixal

Em vaig quedar de pedra en llegir que al Regne Unit hi ha persones que s’arrenquen elles mateixes els queixals amb unes alicates o que es fan peces provisionals amb un dels diversos kits de reparació, amb dents de resina i altres artefactes que adquireixen a través d’Amazon o de Boots. Un cop superada la sorpresa inicial, em vaig adonar que no era un cas per riure, sinó més aviat una situació dramàtica. L’NHS (Servei Nacional de Salut), que es va crear al Regne Unit el 1948 i va ser el primer del món a oferir un servei universal i gratuït, travessa una crisi greu, potser fins i tot més aguda que la que passen els serveis de salut de molts altres països. Per cert, a la pàgina web del Col·legi de Metges de Barcelona podeu tornar a veure i escoltar el debat que hi van celebrar el mes de maig de l’any passat sobre el futur dels models sanitaris europeus. Al Regne Unit, a més, la crisi impacta especialment sobre la salut dental, donat que la immensa majoria dels pacients es tracten en les mateixes clíniques privades que atenen pacients de l’NHS, amb el qual tenen convenis. L’organització Patient Claim ha fet públic un sondeig segons el qual un de cada cinc pacients no va al dentista perquè no el pot pagar i un sis per cent ha decidit tirar pel dret i arrencar-se peces de la boca, o fabricar-se pròtesis, o fer-se empastos més o menys enginyosos. La BBC va emetre una entrevista amb un home de 50 anys del comtat de Shropshire que es va extreure ell mateix un molar que feia mesos que el torturava, al quart intent. Tolstoi deia que el respecte hauria d’emplenar els espais buits que deixa la falta d’amor. L’antítesi del respecte és la cosificació de l’altre, no veure’l com una persona completa ni deixar-lo ser del tot humà, en el sentit ampli del terme. Ningú, per insignificant que sigui, no s’hauria de veure obligat a arrencar-se un queixal com es feia a l’edat mitjana, ni a infligir-se cap càstig similar. En altres paraules –les del filòsof israelià Avishai Margalit–: “Una societat decent és aquella en què les institucions no humilien les persones. Una societat civilitzada és aquella els membres de la qual no s’humilien els uns als altres.”