L’art de caminar

Sartre va escriure que cada persona ha d’inventar el seu camí. Caminar com a acte de cultura té una història d’un parell de segles –pelegrinar, molts més–, però tenim l’oportunitat de reinventar-la cada dia. Jo m’aixeco a l’hora de laudes i aprofito les primeres hores del dia per barrejar-me dins d’un espectacle que sempre m’ha meravellat: el despertar de la ciutat, l’arrencada dels serveis públics, l’olor insinuant que s’escampa des dels forns i des de les cafeteries, i, sobretot, l’espectacle dels infants que van a peu a l’escola, acompanyats pel pare o la mare, per una germana gran que els dona pressa o per una àvia que els fa riure.. Encara que els adults ens pensem que dirigim el món, el futur ve una mica cada dia d’aquests petits que ho fan trontollar tot, i em pregunto quants d’aquests infants no gaudeixen de la vida joiosa que associem a aquesta etapa de la vida, a causa de la pobresa, de la falta d’oportunitats de les seues famílies o de la indiferència d’un entorn que té por de la pobresa i de la diferència. En la senzillesa del caminar sense pretensions, gaudint del temps entre una cosa i la següent, és on podríem trobar una forma activa de meditació; fins i tot, on hauríem de descobrir un equilibri entre optimisme i pessimisme, entre cos i consciència. Però al carrer també trobem el fruit de l’exclusió. És l’espai dels que hi dormen i hi passen el dia, dels diferents, dels que no trobaran feina perquè no tenen papers, dels que pidolen i dels que caminen cridant i interpel·lant els vianants que els esquiven. Una vida decent, no alienada, és tenir un pis, menjar i aigua, l’amor dels altres i una tasca a fer, i, per als exclosos, no hi ha res de tot això. El segle XXI s’insinua com una dialèctica entre secret i obertura, privat i públic, i caminar es troba de la banda de la segona opció. Si teniu ganes d’aprofundir en el tema de l’experiència transformadora de caminar, podeu llegir Wanderlust, un llibre de la periodista estatunidenca Rebecca Solnit. Són 500 pàgines sobre pelegrinatges, protestes i meditació; sobre caminar a París i Las Vegas; sobre parcs, laberints, carrers i sobre persones que es passegen, ja siguin escriptors o prostitutes.