La gran fatiga

Durant la crisi de la covid, vam prometre canviar la nostra manera de viure. Els optimistes pensaven que seríem més solidaris i que es frenaria el turisme massiu. Els pessimistes creien que augmentaria l’individualisme i que la globalització, que ens va deixar sense guants de goma, continuaria incrementant els beneficis d’una minoria. Hi ha dos moments clau per comprendre on som. El primer, la crisi del 2008, va destruir la confiança en les institucions, va impulsar el populisme i va dissuadir moltes parelles de formar una família. El segon va ser la pandèmia, un experiment psicològic massiu amb conseqüències no del tot estudiades. Els treballadors essencials van seguir en actiu, malgrat estar mal pagats i ser poc reconeguts, mentre les finances florien. Això va reforçar la idea que els salaris no reflecteixen la importància real de les feines. Quan es va reprendre la “normalitat”, alguna cosa havia petat. Entre març i juliol de 2021, 4 milions d’estatunidencs van deixar la seva feina i durant la primera meitat de 2022, el nombre de treballadors que van fer el mateix a Espanya es va incrementar en un 110%. El professor Cal Newport ha escrit sobre la Gran Fatiga d’una societat en què la gent no té temps i està cremada. La tecnologia ha accelerat i deslocalitzat la feina, però ha creat un estat de connexió permanent, i la frontera entre la feina i la vida personal ha quedat difuminada.La Gran Fatiga va més enllà de la feina i afecta la criança, les relacions personals, la festa, la religió, l’oci.. Per quedar amb amics, cal planificar-ho amb antelació perquè tothom està ocupadíssim i ningú no té temps. Fins i tot hi ha infants hiperocupats amb un suplement d’activitats programades: classes extraescolars, esports, música, classes particulars. Afrontem el temps lliure com una acumulació d’experiències dignes de ser representades a Instagram i ens oblidem que fins i tot la Creació arriba al seu terme en la inactivitat del sàbat. Correm el risc d’assumir una cultura de l’oci en la qual sempre cal fer alguna cosa significativa i especial. Vivim sobreestimulats, i aquesta angoixa davant del temps lliure podria ben bé ser un símptoma d’una frustració més profunda: el fet que no estem bé amb la nostra vida.