Sobre l’estupidesa
Un net de Lorenzo Sanz, expresident del Reial Madrid, ha estat a punt de provocar un incident diplomàtic –ben embolicat amb la bandera espanyola– entre la República Popular i la monarquia espanyola. L’ambaixada xinesa a Espanya ha expressat “commoció i enuig” per la conducta del noi Sanz i el Reial Madrid s’ha hagut de disculpar davant les autoritats diplomàtiques xineses. La situació es remunta a les portes de l’estadi de Wembley, durant la final de la Champions League entre el Reial Madrid i el Borussia Dortmund. Allà, un youtuber i periodista esportiu xinès entrevistava aficionats dels dos equips, fins que va topar amb uns madridistes que ni parlaven ni entenien l’anglès d’aquest digne representant de la generació Z xinesa: urbana, cosmopolita i tecnològicament molt competent. Un d’aquests, el noi Sanz, en adonar-se que el reporter era oriental i com que deu ser un eximi representant de la cultura del bon “rollito” i del “hi, hi, ha, ha”, el va agafar pel coll i va començar a cantar-li “una chinita me la meneaba sobre la cama de tu hermana”, que sembla que és la versió guai de l’històric “un elefante se balanceaba sobre la tela de una araña”. El reporter, sorprès, no entenia res del que estava passant, i, quan ho va saber, va engegar una campanya a les xarxes del seu país on afirmava: “He fet aquesta feina durant sis anys, això ha passat un munt de vegades, però aquesta ha estat la pitjor.”L’estupidesa humana és sorprenent. Qui potser l’ha descrita millor –a les lleis fonamentals de l’estupidesa humana– és Carlo Cipolla, professor d’història econòmica a Barkeley. Cipolla no va analitzar tant l’estupidesa des d’un punt de vista teòric, sinó mesurant la seua influència sobre el comportament humà i els seus terribles efectes sobre les persones i els grups. Per a ell, la gent estúpida és la més perillosa que existeix, perquè és perjudicial per a tothom: els altres, la societat i ella mateixa. Existeixen antídots contra l’estupidesa (la creativitat, la ironia, l’experiència, la senzillesa...), però el problema principal de la persona estúpida és –en paraules de Nemrod Carrasco– que “prefereix tastar la seua pròpia estupidesa abans que preguntar-se per què els seus comportaments són estúpids”.
