Serps d’estiu

Quan internet no existia i la globalització encara no havia jibaritzat el planeta, hi havia (a l’estiu) temporades de sequera informativa i com que els diaris havien de continuar arribant als quioscs, es publicaven les típiques fotos dels carrers deserts –la gent encara estiuejava durant quinze dies o tot un mes– i les notícies sobre una estranya au sobrevolant Barcelona, l’aparició de les cares de Bélmez, la batuda per captutar una pantera en un poble de Biscaia o els efectes de la restauració de l’Ecce Homo de Borja. Aquestes notícies eren qualificades de “serps d’estiu”, en homenatge al monstre del llac Ness, albirat l’any 1933 pels MacKay, propietaris d’un hotel (el Drumnadrochit Hotel), que va acabar transformant-se (l’hotel, el monstre, el llac i la indústria dels albiraments) en una activitat que ha creat centenars de llocs de treball, rep cada any més d’un milió i mig de visitants i recapta 330 milions de lliures. Actualment, les “serps d’estiu” han desaparegut perquè amb cicles informatius de 24 hores i un volum d’informació tan gran i fungible; amb les xarxes socials, amb els bots i la fabricació a gran escala de notícies falses o mitges veritats, per part de governs, mitjans pescaclics, partits polítics, corporacions i grans fortunes, les “serps d’estiu” s’han convertit en un anacronisme entranyable i han estat substituïdes per les fake news. Per què tothom parla de fake news i no directament de “mentides”? Doncs perquè el terme fake simula millor una voluntat de veritat i funciona, a pesar o gràcies als desmentiments i malgrat que es pugui sospitar que és una falsedat. Davant d’aquest fenomen, els governs i alguns mitjans convencionals reclamen una regulació i una supervisió des de dalt. “Només els experts en saben”, diuen. Internet sembla multitudinària, però de fet són pocs els que tenen capacitat d’emissió i viralització efectiva, i tot plegat té menys a veure amb l’ètica o la professionalitat que amb qüestions polítiques, econòmiques o de configuració d’una opinió pública cada cop més polaritzada, agressiva i compartimentada. En uns 20 anys, internet ha passat de ser un espai de comunitat a un paradís del capitalisme de la vigilància, la propietat i la competència.