Una societat decent

Després d’un parell de mesos en què el primer cafè me’l prenia en silenci, l’inici de les classes ha provocat als carrers un terrabastall alegre de canalla, nois, pares i mares i àvies, i aquest sentiment d’inici, fet de nervis i d’entusiasme, ha convertit el dia en una experiència estimulant. Encara que els meus alumnes siguin adults, cada any puc conèixer nous estudiants amb diferents orígens i capacitats. Cada curs m’exalta aquesta sensació de redescobrir ensenyaments, plantejar-me nous reptes i noves oportunitats per madurar com a docent i com a persona.El sistema educatiu encara arrossega dèficits en matèria d’equitat, sobretot a causa de la segregació escolar i la distribució desigual dels recursos. Els debats educatius se solen centrar en temes com el currículum o l’ús de les llengües, mentre que les desigualtats i la segregació escolar susciten un interès més limitat.La imatge de l’inici del curs l’ha proporcionat enguany el col·legi Voramar d’Alacant, on Maria Jesús Aguilar ha de pujar i baixar a collibè el seu fill d’11 anys, que pesa 40 quilos, i la seua cadira de rodes, un mínim de quatre cops al dia. Les imatges van passar dels dispositius mòbils als grans mitjans de comunicació, fins al punt que fins i tot la ministra espanyola d’Educació, en va parlar. L’ascensor del centre fa mesos que no funciona i ni l’ajuntament –responsable de l’equipament–, ni la conselleria d’educació, ni els gestors del centre no han sabut resoldre l’avaria ni els ha passat pel cap alguna solució provisional per fer costat a la família afectada. La imatge de la mare amb el fill a les espatlles és escandalosa i afecta la dignitat de les persones amb discapacitat i de les seues famílies. El fet que ningú no hagi adoptat cap iniciativa per ajudar la mare i el noi, no només posa el dit a la nafra de les administracions i d’una burocràcia insensible, sinó a la d’una societat indiferent, que va perdent la capacitat de tenir cura dels seus membres més vulnerables. Amb tristesa, em ressonen unes sàvies paraules del filòsof Avishai Margalit: “una societat decent és aquella on les institucions no humilien les persones (...) una societat civilitzada és aquella els membres de la qual no s’humilien els uns als altres.”