Tu somnies, IA?

Tay era un xatbot desenvolupat per Microsoft i llançat a Twitter el 23 de març del 2016. Dissenyat per imitar el llenguatge d’una adolescent nord-americana, la seua funció era interactuar de manera entretinguda amb els joves usuaris. Microsoft confiava que Tay milloraria les seues respostes a través de la interacció amb ells, però en menys de 24 hores, l’experiència es va convertir en un desastre: Tay va començar a fer comentaris racistes i ofensius, i Microsoft la va fulminar. Els trols de la xarxa van veure en Tay un experiment divertit: la van “entrenar” amb missatges tòxics fins a convertir-la en un monstre virtual. Des de llavors, la indústria ha treballat molt per garantir que els nous models d’IA puguin interactuar amb humans de manera més controlada.La nostra relació amb les màquines ha evolucionat. No només fem servir la tecnologia per executar ordres o buscar informació: hi parlem, la interroguem i fins i tot li atribuïm emocions. Sentim una inclinació natural per establir vincles amb Eliza, Cortana, Alexa i els assistents intel·ligents de nova generació. Ara no és estrany que algú els pregunti què han somiat, quina és la seua pel·lícula preferida o fins i tot si creuen en Déu. Potser aquest comportament no és més que un reflex de la condició humana. Som éssers socials i si abans algunes preguntes absurdes ens les fèiem a nosaltres mateixos, ara trobem un nou destinatari virtual. El Gòlem, els autòmats mecànics del segle XVIII o el Frankenstein de Mary Shelley il·lustren el nostre somni secular de crear éssers artificials capaços d’actuar independentment, però també el temor de perdre el control sobre les nostres pròpies creacions.En un món hiperconnectat, sembla irònic que tinguem més mecanismes que mai per comunicar-nos i, alhora, ens sentim sols. Si fins i tot un conjunt de codis ens pot fer companyia, potser això vol dir que les nostres necessitats emocionals són més simples del que pensem. Potser no estem buscant respostes profundes, sinó un eco que ens retorni la nostra pròpia veu. I potser, quan conversem amb la IA, no estem parlant amb una màquina, sinó amb nosaltres mateixos, per recordar-nos que encara som aquí. Que no estem tan sols com ens sembla.