Plantar un arbre

Fins als 92 anys, l’avi de la meua dona s’ocupava de l’hort, a Aitona. El meu sogre, amb 83 anys, continua treballant-hi. Fa cavallons perfectes, seguint una pràctica mil·lenària, i, en els darrers anys, ha plantat tres presseguers, dos mangraners i un cirerer. L’acte de plantar un arbre, sabent que seran altres els qui gaudiran dels fruits, és un símbol de generositat i de reconciliació amb la naturalesa efímera de la vida. Un gest d’acceptació que traspua no només una íntima comprensió del fet que només formem part d’una cadena de mans anònimes que construeixen un futur compartit, sinó una manera d’honorar aquesta continuïtat.El “polític d’Instagram”, en canvi, busca l’aprovació en temps real i mesura l’èxit en likes o nombre de seguidors. Aquesta mentalitat l’encadena a un perpetu present al qual sacrifica la reflexió i l’estudi necessaris per abordar reptes decisius, canvis profunds i reformes a llarg termini, i ho fa en benefici de projectes més llaminers o de decisions puntuals que alimenten el relat mediàtic. Aquest “polític d’Instagram” s’aferra a la popularitat instantània i al reconeixement fàcil, i la seua contribució està destinada a desaparèixer en el flux constant de notícies digitals. Aquesta mentalitat d’immediatesa l’allunya del compromís amb les generacions futures. Decisions impulsives, promeses que es desfan amb el temps i una absència de visió a llarg termini defineixen aquest tipus de lideratge que s’oblida de l’autèntica missió política: construir un futur sostenible. Mentre que els líders autèntics projecten un llegat que sobrepassa la seua pròpia existència, molts polítics actuals prefereixen beneficis ràpids i abandonen projectes que requereixen paciència i sacrifici. Si continuem privilegiant aquesta immediatesa, correm el risc de perdre institucions fortes i promeses duradores. El veritable líder és aquell que planta arbres per al demà, conscient que la seua obra forma part d’una cadena humana que necessita perseverança. Aquesta és la diferència fonamental entre un líder que mira al futur i un polític d’Instagram: el primer pensa en el llegat per a les generacions futures, mentre el segon queda atrapat en l’èxit immediat –si l’assoleix–, però deixa darrere seu una empremta tan efímera com una petjada en la sorra.