Dèficit masculí
Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de Barcelona, dirigit per Maike van Damme, ha identificat un fenomen que anomena “mercat del talent masculí en crisi”. Resulta que moltes dones heterosexuals amb estudis superiors i valors feministes ensopeguen amb dificultats per trobar parella masculina del seu nivell. ¿Per què? Perquè només el 37% dels homes d’entre 25 i 64 anys tenen estudis superiors, comparat amb el 45% de les dones. A més, molts homes mantenen una idea antiquada de les relacions, on a la dona li correspondria complaure i vetllar. Amb més dones triomfant en estudis superiors, mentre ells lideren la resistència al canvi i les estadístiques de mals resultats acadèmics, no és estrany que hi hagi dones que opten per la hipogàmia femenina: un eufemisme per dir que es casen o mantenen una relació amb algú amb un estatus social o educatiu més baix. Moltes dones que busquen una relació d’igual a igual sovint es topen amb homes que encara no han arribat a la part de “gestionar emocions i compartir responsabilitats” d’una societat del segle XXI. Segons una enquesta del CEO del mes de febrer, la situació es complicarà més, perquè un 36% dels homes consideren que el moviment feminista ha anat massa lluny, percentatge que augmenta fins al 54% entre els joves de 16 a 24 anys. Per a moltes dones, aquesta frustració masculina que ara no tenim temps d’analitzar es tradueix en una alternativa atractiva: viure per a elles mateixes o explorar noves formes de convivència, com la recuperació del beguinatge. Si a l’Edat Mitjana les beguines (comunitats autònomes de dones laiques que convivien dedicant-se a la pregària i al treball, sense fer vots perpetus ni dependre de l’Església) van demostrar que es podia viure sense un senyor feudal o un marit, algunes de les modernes beguines del segle XXI opten pel cohousing o per xarxes solidàries que prioritzen el suport mutu. En aquest context, el beguinatge contemporani es presenta com una solució visionària, més que com una utopia medieval, i mentre hi hagi aquestes asimetries en l’educació i els valors de gènere, Maike van Damme adverteix que “les parelles potencials hauran de ser conscients de la imperfecció del mercat de joves adults”.
