Relats sagrats

Més que una festivitat, Nadal és un espill que reflecteix la nostra vida. La conversió de les festes en una celebració consumista posa al descobert un món on les tradicions i la introspecció han estat desplaçades pel materialisme. Només la presència d’infants en una casa restitueix a Nadal una certa màgia, com si els més petits fossin capaços de recordar-nos què significa transmetre i compartir. Justament la transmissió és al cor del dilema de tenir fills o no. Delphine Horvilleur, rabina i escriptora francesa, reflexiona sobre la necessitat de donar significat a l’existència i mantenir una relació amb les generacions futures, ja sigui a través de la descendència biològica o d’altres formes de transmissió. En el seu llibre Viure amb els nostres morts, explica que les idees i les accions poden ser tan significatives com la descendència biològica. Aquesta perspectiva convida a reinterpretar la maternitat i la paternitat no només com una fita vital, sinó com una manera de perpetuar valors en un món que canvia ràpidament. El debat sobre tenir fills o no es veu influït per factors com la crisi climàtica, l’individualisme o la incertesa econòmica. Per a alguns, portar fills al món és un acte d’esperança. Per a d’altres, la decisió de no tenir-ne és una resposta davant la fragilitat del planeta o una opció personal per trobar sentit en altres projectes vitals. Horvilleur ens recorda que transmetre no és exclusiu de la biologia i que la cultura i els valors també són llegats que ens connecten amb les futures generacions. Nadal, com la decisió de tenir o no fills són actes de transmissió en què el significat final depèn de com triem viure’ls. L’important no és tant què fem, sinó com ho fem i què som capaços de deixar enrere. Com diu la Horvilleur, “els nostres relats sagrats obren un pas entre els vius i els morts. El paper d’un contista és quedar-se a la porta per assegurar-se que es manté oberta”. Personalment, crec que paga la pena viure aquest esclat fugaç de llum que pot ser una vida i procurar transmetre memòria i valors, en l’espai que hi ha entre fer la vida entre una no pertinença que condemna a mort i un excés de pertinença que no deixaria, als que venen darrere nostre, ser mai ells mateixos.