La bisbessa

Els Estats Units són un país fet de migrants. La immigració ha estat l’espina dorsal dels Estats Units i continua essent essencial per a sectors com l’agricultura, la construcció i els serveis. Per a Donald Trump, però, és una amenaça a explotar. No ha dubtat a qualificar repetidament els nouvinguts de “delinqüents” o “violadors” i a descriure la seua arribada com una “invasió”. El dia de la seua investidura, entre cerimònies i rituals mil·limetrats, només una veu no es va plegar ni a la prudència ni al càlcul. Va ser la de Mariann Budde, bisbessa de l’església episcopal. En una intervenció respectuosa però molt directa, va parlar de la necessitat de reconciliació i va recordar els valors cristians de dignitat i igualtat. En un to ferm però empàtic, es va adreçar directament al nou president: “Has sentit la mà providencial d’un Déu amorós. Et demano que tinguis misericòrdia de les persones que ara tenen por”. El moment va ser clau i repetit a totes les televisions del país, perquè es tracta d’una cerimònia tradicional que integra tradicionalment el programa oficial del dia de la investidura presidencial. Trump manté un elevat suport entre els evangèlics blancs, fonamentals per al seu èxit polític, i tant ell com els seus partidaris han reaccionat violentament davant de la intervenció de la bisbessa, qualificant-la de “liberal” i “antiamericana”, la qual cosa ha acabat convertint-la –probablement a desgrat d’ella mateixa– en un símbol de la distància existent entre els lideratges religiosos progressistes i el conservadorisme evangèlic que avala Trump. Parlar de compassió en un moment tan polaritzat era tota una declaració de principis. Les seues paraules van posar el focus en una veritat incòmoda: els líders polítics tenen o haurien de tenir una responsabilitat que va més enllà de les ideologies, i la figura de Budde ens recorda que, a vegades, les paraules poden ser més poderoses que qualsevol estratègia. El fet que persones com la bisbessa siguin en l’actualitat un dels escassos referents progressistes a nivell internacional pot semblar una paradoxa, però aquesta connexió no és tant una qüestió d’identificació política directa, sinó una coincidència en valors i prioritats humanes i socials.