Que bufóque és...

El terme “cute”, traduïble com a bufó o “cuqui”, inclou un component d’excentricitat i transgressió que el fa més complex que no sembla. Els gatets, Hello Kitty, un hàmster que acumula menjar a les galtes, un nadó abraçant un gos enorme són exemples que serveixen per atreure consumidors i es despleguen a través de les xarxes socials. El filòsof Simon May va explorar aquest concepte en el seu llibre The Power of Cute, on argumenta que allò cute no és només una qüestió d’atractiu superficial o infantil, sinó que té un poder profund sobre les emocions. És una eina amb implicacions culturals i econòmiques. Pot convertir-se en un mecanisme d’atracció, un poder indirecte o una manera de simplificar la realitat, ara que sabem perfectament com les societats construeixen valors sobre la imatge.Un exemple sorprenent que proposa May és Donald Trump, a qui presenta com una figura cute en determinats aspectes. Té característiques físiques exagerades: pentinat peculiar, pell ataronjada, moviments exagerats, com quan beu aguantant el vas amb les dues mans. Incompleix les normes, actua de manera irreverent, i utilitza un llenguatge que xoca amb el convencionalisme polític i que genera –en l’electorat cansat de la política tradicional– una sensació d’autenticitat. Aquest estil li ha permès de guanyar les eleccions, perquè els seus seguidors el veuen com algú entranyable i diferent, que no encaixa en el marc tradicional de la política i que es presenta com a més humà. Aquesta estratègia pot semblar xocant, però té una força que fascina. En el cas de Trump, aquesta combinació d’excentricitat, vulnerabilitat fingida i irreverència el fa connectar emocionalment amb amplis sectors de la societat. En un món on la política es juga cada cop més en el terreny de les emocions i les xarxes socials, allò cute és una eina poderosa per establir una connexió amb l’electorat i generar identificació.Trump fa por perquè representa una amenaça a la democràcia i un estil de política basat en la mentida i el caos, però també hi ha hagut certa exageració en la resposta política, que el fa semblar més poderós del que és. Trump és un símptoma d’un problema més profund: la crisi de la democràcia i el populisme reaccionari, i aquest problema no desapareixerà amb Trump.