Recepta per fer migdiada
Un dels hàbits dels països mediterranis és fer la migdiada, pràctica més aviat mal vista en la cultura anglosaxona, ja que l’associa a la mandra. Res més allunyat de la realitat, perquè és una mesura natural d’adaptació al clima que ajuda a recarregar les piles. A Lleida sabem que, a l’estiu, els carrers són deserts al migdia i que la calor dificulta el treball al camp. Els pagesos dinen quan el sol crema més i, després, s’endormisquen una estona, ja que s’han llevat de matinada i, així, agafen forces per continuar amb el termòmetre un xic més apaivagat. Cal aclarir que hi ha dues menes de migdiada: la becaina, que fem reclinats a la butaca i a penes dura vint minuts, i la del cardenal, amb pijama i orinal, és a dir, al llit, i que s’allarga fins a un parell d’hores. Ambdues tenen els seus defensors i detractors. A uns no els sembla prou reparadora la primera o bé són incapaços de dormir asseguts. Als altres, la migdiada extensa els estaborneix i es desperten de mal humor. És bonic, com gairebé tot a la vida, que cadascú faci el que millor li plagui. La migdiada breu té l’avantatge que a penes suposa una pèrdua de temps i es pot gaudir en qualsevol lloc: només cal pesar figues en un racó ombrívol durant uns minuts. Per fer la migdiada llarga es necessita més infraestructura: un llit o potser una hamaca al porxo. Els seus admiradors alaben la capacitat que té de duplicar el dia: viuen dues jornades cada 24 hores, els permet estar concentrats i frescos fins ben entrada la nit, i és especialment eficaç per a les activitats creatives. Es tracta de provar quina és la nostra migdiada ideal.Dalí ho tenia clar. Solia explicar la seva recepta per fer la migdiada, que ell anomenava “dormir amb la clau”, i li atribuïa la màgia de la inspiració que després transmutava en art. De fet, si pensem en l’obra més onírica d’aquest geni, no ens ha de sorprendre. Quan vulgueu fer una becaina com un artista, només cal que seguiu les instruccions: 1. Us asseureu en una cadira amb reposabraços. Una butaca també serveix, és clar. 2. Cal tenir una clau a la mà, o una cullereta de cafè, que farà la mateixa funció. 3. Us relaxareu fins a adormir-vos.4. Quan la clau cau a terra, es produeix el sortilegi: us despertareu totalment frescos i inspirats. Bona migdiada!
