Silenci

Deia Miles Davis que el silenci és el més fort dels sorolls. I tenia raó, perquè, de vegades, quan esperem una paraula de consol o una felicitació, rebre un silenci ens fa mal. I, en altres ocasions, en canvi, el silenci ens reconforta enmig d’un món ple de xerrameca aclaparadora. També sabem intuir un silenci còmplice i un d’incòmode enmig d’una conversa. Aquesta pausa entre paraules pot tenir significats incomptables i qui domina el seu ús i la seva interpretació s’aproxima al que podem considerar una persona sàvia. No és casual que el concepte de contaminació acústica naixés durant la revolució industrial, quan el brogit de les fàbriques i les màquines va trasbalsar la vida de les persones que, fins llavors, gairebé només coneixien els sons de la natura i la música. De fet, la primera que va difondre aquesta idea va ser Mary Walton, una enginyera novaiorquesa, al segle XIX. Després, es va comprovar que el soroll desmesurat té un impacte negatiu en la salut de les persones, en especial si es perllonga en el temps o és habitual en l’entorn, ja que pot induir malalties físiques i mentals. Per això el silenci té l’efecte d’un bàlsam guaridor. Amb l’aparició d’Internet i de les xarxes socials, però, ha emergit un concepte nou de soroll, amb una accepció que traspassa l’acústica i s’endinsa en l’àmbit de l’atabalament per excés d’informació tothora. Podem comparar aquesta fressa digital amb la d’un mercat bulliciós que obre 24 hores, amb crits, insults, dades irrellevants, ofertes, opinions, mentides i música a tot volum que ens dificulta connectar amb el nostre interior o simplement reflexionar. Aquest mercat de Calaf digital certament addictiu també porta aparellat un fenomen psicològic anomenat FOMO (fear of missing out) que es descriu com l’angoixa que provoca el pensament de perdre’s alguna cosa si no s’està permanentment connectat a la xarxa. Sigui com sigui, és una mostra més que l’excés de qualsevol mena ens perjudica. Per això, trobar un espai de desconnexió, de calma i de silenci és un luxe que tothom ens hauríem de regalar almenys una estona cada dia. Llegir un llibre abans d’anar a dormir, fer un passeig pel camp o visitar un museu són algunes activitats de fàcil abast que poden ajudar a guarir-nos de la saturació d’un món cada cop més atordidor.