La fresca

Un dels plaers de l’estiu és sortir a prendre la fresca quan el sol deixa de fuetejar els carrers. És una tradició gairebé extingida, segurament perquè les llars han incorporat l’aire condicionat. Tanmateix, als pobles, encara hi ha qui treu la cadira al portal, tot just quan comença a bufar la marinada. Aquesta brisa suau i fresca, que apareix alhora que es pon el sol, ve del mar, com el seu nom delata, i és un bàlsam que calma la calor del dia i allunya els mosquits. A més, prendre la fresca ajuda a minvar la solitud no volguda de massa persones grans. De fet, és una mena de xarxa social analògica per posar-se al dia: els veïns parlen i comenten qualsevol tema d’actualitat, rememoren temps passats i, de tant en tant, fan safareig. No fa tants anys, al capvespre, les padrines feien sopar la mainada al carrer: una llesca de pa de pagès torrada, un raig d’oli i unes sardines, o una senzilla truita a la francesa i una paperina d’olives. I de postres, un tall de síndria. Petits plaers d’abans. Després, els infants jugaven amb els amics i, de vegades, escoltaven d’amagat les històries que explicaven els més vells sobre la guerra. L’alegria i el joc omplien els pobles fins a mitjanit, l’hora convinguda d’anar a dormir. Llavors, cadascú entrava la seva cadira i es deien fins demà.Mentrestant, havien deixat les finestres obertes de bat a bat perquè l’aire fresc circulés per totes les estances de casa i fes fora la xafogor. Era la sostenibilitat sense trampa: es refrescava la casa, s’estalviava electricitat i es relacionaven entre generacions. No es pot comparar l’alegria d’un nen jugant al carrer amb els seus amics amb la cara pàl·lida d’un infant solitari inclinada davant una pantalla. En la meva infantesa, l’hora de sortir a la fresca era la més esperada del dia. Crec que hauria de ser una institució protegida i s’hauria de practicar molt més. Penso que encara som a temps de recuperar-la. Només cal quedar amb alguns veïns. Tancar els llums, apagar Netflix, deixar el mòbil a casa, obrir les finestres, triar una cadira còmoda i seure al ras. Mentre converseu, podreu compartir una cervesa ben freda o menjar alguna cosa improvisada. Si teniu nens, deixeu que juguin a prop, en un lloc segur. Quan us posareu al llit, ben segur que dormireu a gust. Tot són avantatges.