La gota que fa vessar el got

En tots els canvis existeix un punt d’inflexió a partir del qual els esdeveniments es precipiten i no hi ha marxa endarrere. Tant se val si es tracta d’una metamorfosi íntima o col·lectiva, el seu començament és gradual, de vegades gairebé imperceptible, fins que arriba a un punt de no retorn. Llavors, tot d’una, esdevé evident als ulls de tothom i sembla que ha aparegut del no-res. De fet, quan es produeix algun d’aquests canvis radicals, l’observador extern té la sensació que alguns petits moviments –els darrers– van desencadenar el gran resultat o, fins i tot, l’aparença és que aquest es va generar espontàniament. Per posar un exemple llunyà en el temps, molts recordem la caiguda del mur de Berlín. El 9 de novembre de 1989, un fet que a un observador mitjà li semblava impensable només unes hores abans va impactar tota una generació.Aquests canvis sobtats resulten un misteri fins que ens adonem que no són tan sobtats, sinó que s’han covat a la foscor durant prou temps. El recipient s’omple gota a gota de la mateixa manera intangible que els ulls s’acostumen gradualment a una llum més tènue. I és la darrera gota, la que fa vessar el got, la que encén l’espurna d’un esclat de violència en una ciutat tranquil·la, la que ens fa saber que un local s’ha posat de moda o la que fa que els veïns de tota la vida decideixin, de sobte, abandonar un barri determinat. Per això, cal estar atent als petits canvis, als patrons que es repeteixen i, sobretot, a les tendències.En les transformacions socials que s’inicien a partir de fets aparentment insignificants és fàcil detectar, a posteriori, un punt d’inflexió o d’ebullició, un moment que difícilment es diferencia dels esglaons anteriors, però a partir del qual ja mai més res serà com abans. Sigui com sigui, hi ha persones que saben detectar el degoteig incessant i endevinar que el got vessarà. Sovint, sobre aquestes persones recau més d’una mitja rialla condescendent o una mirada de desaprovació. Altres cops se’ls diu amb suficiència que només es tracta de les percepcions d’uns pocs amb molta imaginació. El temps, però, els sol donar la raó. Llavors, amb sort, es consideren visionaris, avançats al seu temps. És més freqüent, però, que siguin oblidats sota l’allau d’experts que ja ho veien venir.