La gran pregunta

Una de les preguntes més difícils que ens poden fer és “qui ets?” Sovint, quan algú ens adreça aquesta qüestió, responem amb el nostre nom i cognoms, sense pensar-hi gaire. Certament, ens diem així, però no som aquest nom i cognoms que la major part de les vegades ni hem triat. Altres interpel·lats s’identifiquen amb la professió que exerceixen, que van elegir o potser no, però en realitat si un ens diu que és pagès, bomber o comerciant només ens informa del que fa per guanyar-se les garrofes, no sobre qui és. De vegades també responem soc la mare de, la filla de, l’home de, la sogra de, el net de..., quan la persona humana no pertany a ningú, ni tan sols a qui ens ha donat la vida. Fins no fa gaire, als pobles, també es responia la pregunta dient el nom de la casa de naixement. Això tampoc diu gran cosa sobre la nostra naturalesa, com a molt ens emmarca dins del context geogràfic o social on hem anat a raure. Si anem descartant cadascuna d’aquestes respostes, una darrere de l’altra, començant per les més òbvies, cada cop és més complicat definir la nostra essència, qui som realment, perquè, d’alguna manera, costa despullar-se de tots els afegits, adquisicions i definicions que ens acompanyen des que vam néixer, però sempre de fora estant. En realitat, no som una feina, ni un cognom, ni una casa, ni un membre d’una família, ni molt menys el gènere o l’edat que tenim. Més aviat som una amalgama de totes aquestes particularitats i de moltes altres. La majoria dels pensadors de totes les èpoques han provat de respondre “qui soc?”, una de les grans preguntes filosòfiques. D’alguna manera, és com qüestionar-se “per què jo?” Per què vaig néixer entre les gairebé infinites possibilitats que això no passés mai? Són, en realitat, preguntes sense resposta, un misteri. Les filosofies orientals resolen el “qui soc jo” amb un “jo soc jo”, simplement. Ortega y Gasset ho va definir millor: jo soc jo i les meves circumstàncies. És a dir, difícilment podem separar la persona del medi en què habita, ja que precisament és el que ens individualitza, ens defineix i ens fa irrepetibles: els nostres gens, l’herència de centenars de generacions, l’època que ens ha tocat viure, l’espai on ens movem, l’atzar i els companys de viatge. I també, però no tant, el que decidim ser.