La fi d’una civilització

Des del naixement de l’escriptura han emergit i desaparegut civilitzacions tan poderoses com l’Antic Egipte, l’Imperi persa, els grecs, els fenicis o l’Imperi romà. Pobles enèrgics, rics en tots els sentits, després d’uns segles d’esplendor i glòria, s’han arrossegat per una agonia decadent fins que s’han enfonsat per sempre.Edward Gibbon, autor de La història del declivi i caiguda de l’Imperi Romà (publicada en 6 volums a partir del 1776) en va analitzar les causes, les quals es poden resumir en 7. La primera és la corrupció i la incompetència dels emperadors i els alts càrrecs de l’administració. La segona és la pèrdua dels valors cívics per part de la ciutadania: la decadència moral contrària a les virtuts romanes tan estimades pels estoics, les quals, precisament, eren la base de la civilització, en contraposició amb la barbàrie. Aquestes virtuts, entre altres, eren la disciplina, l’autoritat moral, el seny, la frugalitat i el treball dur. La tercera és l’excessiva càrrega fiscal sobre artesans i comerciants, cosa que va provocar el retrocés del comerç i la destrucció del que ara entenem com a classe mitjana: els impostos cada cop més alts i la inflació van polaritzar la societat entre uns pocs molt rics i una gran massa de pobres, amb les conseqüents tensions. La quarta és la pressió de les invasions bàrbares i la dificultat de controlar les fronteres d’un territori tan vast: els atacs persistents d’altres pobles com els visigots, els huns i tribus de bàrbars van accelerar la caiguda de Roma. La cinquena és el mal ús del poder per part dels emperadors: les lluites contínues entre els aspirants al tron van desestabilitzar el govern i, per tant, van debilitar la seva autoritat. La sisena és el menyspreu per la cultura: la pèrdua d’interès per la filosofia i la ciència va ser un dels signes inicials del declivi i un veritable anunci del desastre que havia de venir. La setena és la passivitat de la ciutadania, d’una banda, engreixada amb comoditats i, de l’altra, desencantada de la política.Diuen que la història és cíclica. Malauradament, mil cinc-cents anys després hem de veure que, salvant la distància temporal i les diferències culturals, bona part d’aquests senyals de declivi es poden identificar ara mateix a la civilització occidental.