El cementiri de Lleida
S’apropen els dies en què, puntualment, ens deixem veure al cementiri on reposen les restes dels éssers estimats que han traspassat a una altra vida. Netegem les làpides amb cura, polim bronzes, redrecem creus i els recordem amb fotografies i flors fresques, potser les preferides d’aquells que un cop també van ser visitants, com ara ho som nosaltres.Quan ens fem grans, ens adonem que els cementiris conformen un univers paral·lel –o una ciutat a banda– on cohabiten, sense cap ordre ni jerarquia, moltes d’aquelles persones que van ser tot el nostre món quan érem infants: els veïns, els botiguers, els amics de la família i els parents. I també, segurament, més d’un enemic que ens ha passat al davant en aquesta cursa macabra. És probable que algun cop us hàgiu preguntat per què els cementiris –no tots, però sovint– tenen unes tanques tan altes i les portes protegides amb reixes, cadenats i panys, com, per exemple, el cementiri de Lleida, el Père-Lachaise de París, el de Montjuïc o el protestant, a Roma, aquest custodiat, a més, per unes quantes torres emmurallades. Desconec l’explicació d’aquesta inquietant coincidència. Qui sap si la por atàvica als morts ens fa sentir més protegits als vius si camuflem rere una tàpia les despulles que ens recorden allò en què ens convertirem. O potser els murs alts, lluny de servir per emparar els vius dels morts, tenen la utilitat inversa: preservar el patrimoni funerari i sentimental de la descortesia dels vius.Els cementiris acostumen a ser un reflex de la societat on rauen: alguns són ordenats i polits i els dels pobles petits són senzills, a voltes tot just encalcinats. N’hi ha de caòtics i amuntegats, i els de les grans ciutats, sovint, exhibeixen el poder econòmic amb els seus mausoleus i escultures de bellesa tràgica. Sèneca no la va encertar quan va deixar anar la seva famosa sentència aequat omnes cinis, la cendra ens iguala tots. A la ciutat dels morts també s’evidencien les classes socials.El cementiri de Lleida no és una excepció. Si aquests dies us hi apropeu, fixeu-vos-hi. Rere uns murs altíssims, entre les tombes de familiars i vells coneguts, hi podeu trobar a plena vista misteris i curiositats, mausoleus elegants, tombes d’il·lustres, simbologia i l’evidència de la urpada de la Guerra Civil.
