L’art de reparar

Deia Ernest Hemingway que el món ens trenca a tots i, després, molts es fan forts en els punts per on es van trencar. Quan s’esquerda un objecte quotidià –posem per cas, un plat– no dubtem a llençar-lo a la brossa perquè estem convençuts que no el podrem posar a taula mai més. Rarament ens plantegem conservar-lo, ja que per a nosaltres ha perdut la utilitat i d’alguna manera la seva essència, perquè no recuperarà la funció per a la qual es va crear. Tanmateix, fent de la necessitat virtut, els japonesos han donat nom a l’art que consisteix a reparar les esquerdes: en diuen kintsugi, i simplement tracta de recosir amb cola i pols d’or la peça malmesa. Amb aquesta tècnica artesana, el que aconsegueixen, a part d’objectes ornamentals bellíssims, és transformar una matèria de rebuig en alguna cosa millor que la que era en el seu origen, com feia Antoni Gaudí quan recobria els bancs del parc Güell amb el seu famós trencadís, creat amb rajoles esmicolades. No es tracta d’ocultar les ferides amb què el pas del temps ha castigat la porcellana, ans al contrari, s’exhibeixen les cicatrius, es ressalten amb un material encara més noble. És una tècnica que requereix paciència, temps i saber fer. A més, conté una ensenyança valuosa: no tot allò que s’ha trencat ha finalitzat el seu cicle de vida útil, sinó que és reparable, pot transformar la seva essència i fins i tot augmentar el seu valor. De fet, en les subhastes, les ceràmiques kintsugi antigues sovint cotitzen més que les peces de la mateixa època que mai es van trencar. Per això, el kintsugi s’ha convertit en un símbol de la resiliència. És fàcil trobar-hi el paral·lelisme amb la cura de les esquerdes humanes, siguin físiques o de l’ànima. Per guarir, les nostres ferides necessiten paciència i temps, i sovint deixen marca, però no necessàriament representen la nostra fi, sinó una oportunitat de millora, de transformació personal. Quan el món ens trenca en mil bocins, podem triar reunir cadascuna de les peces i tornar-les a enganxar amb cura. Segurament no serà fàcil i caldrà ajut. Ningú dubta que es notaran les cicatrius, però la bona notícia és que no cal amagar-les, perquè són part de nosaltres. Amb dedicació i amor es pot arribar a un estat més bell, fins i tot més fort i valuós que el que teníem abans.