El 5è treball d’Hèrcules
Els coneguts 12 treballs són les comeses que la sibil·la de l’oracle de Delfos va imposar com a penitència a Hèrcules. L’heroi hauria de portar a terme 12 missions aparentment impossibles: matar el lleó de Nèmea, matar l’hidra de Lerna, capturar la daina de Cerinea, capturar el senglar d’Erimant, netejar els estables d’Augies, expulsar els ocells de l’Estímfal, domar el brau de Creta, robar les eugues de Diomedes, robar el cinyell d’Hipòlita, robar el bestiar de Gerió, robar les pomes del jardí de les Hespèrides i raptar el gos Cèrber. Per aconseguir l’èxit, era imprescindible una potència física descomunal, sense deixar de banda l’ús de l’astúcia, si calia.
Agatha Christie va aprofitar el nom del seu personatge més conegut –Hèrcules Poirot– per dedicar una sèrie de relats als treballs d’Hèrcules, encara que poc té a veure el seu detectiu –menut, sofisticat i amb el cap en forma d’ou– amb l’heroi grecoromà que simbolitza l’exaltació del múscul. Poirot personifica el triomf de la intel·ligència sobre la força bruta, per això resol els casos amb l’ajut de les seves “petites cèl·lules grises”. No li cal disparar una arma, ni donar cops de puny, ni córrer a gran velocitat: només es val del seu cervell. Entre aquests 12 relats, destaca el que Christie va dedicar al cinquè treball d’Hèrcules, pel seu missatge universal. En la mitologia clàssica, el rei Augies era l’amo de ramats immensos, cosa que feia tant ric com brut el seu regne. De tanta immundícia com hi havia, no s’hi podia ni respirar. Per emprendre un treball de neteja tan extraordinari, les eines havien d’estar a l’altura: Hèrcules va desviar dos rius perquè passessin per dins de l’estable i s’emportessin tot el fem. En canvi, el relat de misteri tracta d’una brutícia simbòlica, la que té a veure amb la política: el primer ministre britànic sap que és imminent el descobriment d’un escàndol financer que destruirà la seva carrera. La seva esposa, sense que ell ho sàpiga, atura el que sembla impossible: per tapar l’escàndol principal, prepara una cortina de fum més sucosa, amb amants pel mig. Quan, finalment, es “descobreix” que els rumors d’infidelitat eren una tramoia dels seus opositors, ell queda com a víctima, amb l’honor ja inatacable. La brutícia, com el riu, sempre va avall.