La llei del desig

Hi ha una certa perversitat en l’actitud tan humana de perdre de seguida l’interès per allò que ja s’ha assolit, especialment si no s’ha fet pregar. Gairebé tan d’hora com aconseguim un objecte cobejat durant més o menys temps, el nostre cervell ja modela quin serà el següent objectiu. Igualment ocorre amb el menjar. Si un producte és escàs i car, de seguida es converteix en una delicadesa preuada per gormands i elogiada pels entesos. Si aquell mateix producte és excedentari i és fàcil d’aconseguir, ningú el vol a cap preu, independentment de les seves bondats.Ara que s’apropa Nadal, els aliments frescos que s’associen a aquestes festes pujaran de preu sense aturador. La implacable llei de l’oferta i la demanda és el resultat d’una altra llei sense la qual seria difícil d’entendre la naturalesa humana: la llei del desig. Un exemple d’això és que, fa anys, l’angula no es considerava un plat delicat, ni molt menys car. De fet, en algunes zones era tan abundant que solia ser l’esmorzar dels obrers i fins i tot s’havia arribat a utilitzar d’adob. Ara, la presència a taula d’aquests peixets acabats de descloure són un símbol d’estatus com també ho són les joies d’or, els vehicles de luxe o fer-se fer un vestit a mida. Tot això ocorre perquè el plaer no es troba en la satisfacció del desig, sinó en el procés de cerca. Igualment com el plaer és el transcurs del viatge, no només l’arribada al destí, gaudim més de la lectura mentre desgranem les pàgines del nostre llibre preferit que quan arribem a les seves darreres paraules. El desig humà es comporta de manera similar a l’esperit caçador: ens mantenim sempre atents, sempre ocupats, rere l’objectiu. Ens situem en una posició estratègica i esperem el moment oportú per prémer el gallet. Però, tan aviat aconseguim la peça, deixa de tenir importància i ja imaginem quina ha de ser la següent. L’atractiu d’un objectiu és, per això, la seva raresa o la dificultat d’obtenir-lo. Potser ens preguntem si cal, aquesta ànsia. Podem viure molt bé sense lluitar, només gaudint dels plaers simples que tenim a l’abast de la mà. I hem de ser agraïts perquè gairebé tots tenim més del que necessitem. Malgrat tot, gairebé és inevitable l’anhel de nou, d’allò més bell i més bo, perquè sabem que sense desig no hi ha transformació.