Propòsits

Quan acaba l’any, és inevitable fer balanç. Ben segur que, els darrers dotze mesos, tots hem viscut moments millorables que voldríem deixar endarrere i, sortosament, també hem gaudit de petits marges de felicitat, i fins i tot d’algun episodi extraordinari que per sempre formarà part del nostre patrimoni memorístic. Potser hem plorat la mort d’una persona estimada o un nou membre ha ampliat la família. Segurament, haurem conegut gent nova, i alguns hauran canviat de feina o de casa, i altres, per fi, hauran acabat de pagar la hipoteca. Alguns infants hauran anat per primer cop a l’escola o potser un amic s’ha jubilat. Si hi pensem, és probable que hàgim aconseguit alguna fita, per petita que sigui, o queixat perquè les coses no ens han sortit com esperàvem, malgrat l’esforç emprat i la il·lusió. Potser un fracàs o una decepció han trucat a la porta, o la salut no ens ha acompanyat. I altres, desesperats, hauran exclamat que tant de bo acabi l’any d’una vegada. Aquests dies, els diaris publiquen les llistes dels millors llibres de l’any, i de les millors pel·lícules i sèries. Tots els mitjans recapitulen les notícies que han colpit el món, alhora que ens fan recordatori dels personatges famosos que han mort. Les empreses també fan balanç, aquest cop econòmic i de compliment d’objectius, i els botiguers fan inventari. Sembla que, en acabar l’any, per força, calgui posar un punt final per començar de nou. Cap d’Any té alguna cosa de tancar una porta per obrir una agenda en blanc on caben totes les expectatives i qualsevol possibilitat. Ens esperen un munt de fulls per omplir d’experiències i de plans imaginats, però també de successos ara imprevisibles. Segurament, en passar comptes, també reflexionarem sobre quines coses, entre les que són al nostre abast, poden millorar tant la nostra vida com la dels altres. Farem decàlegs d’intencions que volem complir l’any nou, encara que, al cap de poques setmanes, la il·lusió potser perdrà força. Per evitar això, és força útil que els projectes siguin concrets, assolibles i estiguin alineats amb el nostre propòsit de vida (recordem l’article d’aquesta columna que tractava sobre l’ikigai). Perquè de poc serveix voler canviar el món si abans no som capaços de comprometre’ns amb millorar-nos a nosaltres mateixos.