La matèria desconeguda

Hi ha una matèria que apareix en tots els aspectes de la nostra vida i del nostre entorn, de tots els objectes que comprem, dels llocs per on passem o qualsevol acció que portem a terme, i tot això des que naixem fins que morim, i té efectes fins i tot abans que arribem al món i després del nostre darrer adeu. No podem fer gairebé res sense topar-hi. Tanmateix, la majoria de la ciutadania no en sap gran cosa, de com funciona.Sempre m’ha sorprès que, tot i viure en una societat regulada fins al més mínim detall, durant les etapes d’ensenyament obligatori no s’imparteixi cap assignatura que tracti els elements més bàsics del dret. Tampoc existeix, que jo sàpiga, a l’etapa del batxillerat. Potser en alguns ensenyaments de formació professional s’estudia alguna normativa sectorial, però no em refereixo a això. L’estranyesa ve perquè qualsevol ciutadà pot arribar a la majoria d’edat sense tenir ni la més petita noció de què és el dret, sense saber diferenciar una llei d’un reglament, sense saber què és el dret civil o l’administratiu ni conèixer la jerarquia normativa o sense tenir ni idea de com es crea una norma, quan entra en vigor o quan es deroga. El mateix passa quan un estudiant tria cursar el grau de Dret. Sovint, hi arriba com un llenç en blanc, llevat que s’hagi preocupat de formar-se pel seu compte, cosa que no és freqüent.És clar que no em refereixo al fet que a l’escola s’hagi d’aprofundir en els coneixements més desenvolupats del sistema jurídic, ja que això correspon a l’àmbit universitari i als juristes, com és natural. Però sí que és necessari un saber elemental i adequat a cada edat que permeti que tothom arribi a l’edat de votar sense ignorar els seus drets i les seves obligacions, i que els parlaments aproven les lleis i els governs elaboren els decrets i els reglaments que després tenim obligació de complir, i que, si no ho fem, mai podem al·legar desconeixement. Això no ocorre en altres matèries troncals o no de l’ensenyament reglat, posem per cas la història, les matemàtiques, la llengua, l’art o les ciències naturals. Almenys en aquests casos qualsevol amb estudis primaris té una idea del que és més important i útil per a la vida. En canvi, en el cas del dret, és com si de tan omnipresent fos invisible i, per tant, s’ignora.