Els amics incòmodes

Sovint, la principal aspiració humana és gaudir d’una vida acomodada en tots els seus aspectes, sense entrebancs, amb la millor salut física i financera i amb una catifa plaent a l’horitzó. Tanmateix, és difícil evolucionar des de la zona de confort. Si ja estem bé, per què canviar? Precisament, és la incomoditat la que ha inspirat els grans avenços, i aquesta “incomoditat” la podem entendre tant el seu sentit literal com el que té a veure amb el conflicte o, simplement, amb l’avorriment. Si ens detenim a reflexionar sobre les situacions en què ens hem sentit fora de lloc, podrem arribar a la conclusió que, d’alguna manera, quan alguna cosa ens irrita, en realitat el que fa és posar-nos a prova. La reacció contra el que ens desplau incita la transformació que ens encaminarà cap a l’equilibri, però en un estadi més elevat. El mateix ocorre amb les persones amb qui ens relacionem, per això és important que, al nostre voltant, sempre hi hagi qui ens desafiï, qui ens faci pensar i, de tant en tant, ens expulsi de la nostra zona de confort. No ens ho hem de prendre malament, al contrari. En realitat, és una benedicció perquè probablement ens ajudarà a ser millors. L’empresari americà Jim Roth ha fet famosa la frase motivadora “ets la mitjana de les cinc persones que t’envolten”. Amb això ve a dir que ens acabem assemblant amb les quatre o cinc persones amb qui passem més temps. Possiblement és cert que, per mimetisme o per evitar el conflicte, ens assimilem a les companyies que més freqüentem, però també pot ser que l’inconscient ens empenyi a triar amics afins que no ens molestin, amb els quals, en definitiva, ens sentim en una zona segura i amable. Sigui com sigui, és molt probable que ens acabem convertint en el nostre entorn. Si això ens espanta, potser cal incorporar a la nostra vida un “amic incòmode”, sigui aquest una persona o una circumstància que ens irriti prou per obligar-nos a reaccionar, a saltar endavant cap a una millor posició. Cal convidar a entrar a la nostra vida mirades diferents de la nostra i, sobretot, a les que estem habituats i amb les que ens sentim a gust. La millora que tant anhelem ben segur arribarà a partir de la nostra resposta a un desafiament a l’altura dels nostres desitjos. Si no, només ens queda l’atzar.