Maria Llorença
A l’entrada de l’Hospital dels Incurables de Nàpols encara hi ha una làpida de marbre on hi diu, en italià: “Qualsevol dona, rica o pobra, patrícia o plebea, indígena o forastera, mentre estigui embarassada, que piqui a la porta i li serà oberta. M L Longo.” Aquest sanatori, amb un nom que convida a abandonar tota esperança, el va fundar Maria Llorença Longo, l’any 1521, en una època en què no s’havien inventat les paraules “empoderada” i “sororitat.”
Curiosament, aquesta dona que emprava el cognom italianitzat del seu marit (originalment Llonch o Llong, segons diferents fonts), va néixer a Lleida l’any 1463 i era de la família noble dels Llorenç. Va fer cap a Nàpols perquè allà estava destinat el seu espòs, un jurista valencià, regent de la Corona d’Aragó en aquella ciutat, i hi va criar tres fills.
Res feia pensar que una dama d’aquell temps, lluny de refugiar-se entre les comoditats de la vida idíl·lica de la cort, aconseguiria una biografia pròpia d’una novel·la. Tot va començar quan una minyona la va enverinar durant la celebració d’un ball. Maria no va morir, però va patir una paràlisi que va curar miraculosament quan, anys després i ja viuda, va peregrinar al santuari de Loreto. Llavors, agraïda, va prendre els hàbits del tercer orde franciscà i va tornar a Nàpols amb el cap ple de projectes. A partir d’aquella revelació, el seu propòsit va ser tenir cura dels més desafavorits de la ciutat, en especial de les dones que passaven per situacions delicades o eren víctimes d’explotació.
Com és comú en les ciutats portuàries, al Renaixement, Nàpols era un cau de prostitució, malalties i delinqüència, i és en aquest context que Maria va trobar la seva vocació: no es limitava a atendre les dones que acudien a l’hospital per guarir el cos, sinó que anava a trobar-les als prostíbuls i els oferia consol espiritual. Per això, amb la finalitat que s’apartessin de la professió més vella del món, a banda de l’hospital, també va fundar el monestir dels penedits, on les acollia, i el monestir de monges clarisses Santa Maria de Jerusalem, el lloc on va morir.
La lleidatana Maria Longo és tota una celebritat a Nàpols, fins i tot el carrer on hi ha l’Hospital dels Incurables porta el seu nom. A la seva ciutat natal, en canvi, encara és gairebé desconeguda.
