Al cul de la noche

Si vostè té un moment, li faig notar que és divendres. Sí, miri, una successió d’esdeveniments que pim-pam-pum ens situen a la contraportada, al costat de l’Ascensor! L’Ascensor de SEGRE és la columna que tot personatge amb ambició política mira com a primera feina, al matí. Vostè no s’hi havia fixat. Ja passa. Doncs espavil que, abans de morir, s’ha de sortir un dia a l’ARRIBA de l’ascensor de SEGRE. A l’ABAJO, no! A l’ABAJO, mai!El cas és que la directora, l’Anna Sàez, que necessita temps per exercir com a tal i també per viure, que no és poc, posa El Retrovisor –sí, en majúscules toca escriure-ho– a reposar. La Sàez ha tornat a fer allò de “Martí, vas a la contra” i una servidora ha dit que no. Ella ha dit “respira”. I aquí estic.. El que hauríem donat per anar a la contra de la vida i amb vint anys menys, oi? Però les coses arriben quan arriben. La Sàez és de les persones més llegides, cultes i elegants que conec. Lo seu té un valor terrible, com a dona i com a professional, perquè no ha estat mai cap killer queen. Ella anava fent, des de la passió per la cultura en tots els nivells imaginables. Des de l’habilitat preciosa de teixir històries amb detalls i una memòria prodigiosa. Discretament, sempre. Qui és llest ho veia i qui no n’és ho deixava passar. Poc soroll. La vaig convidar a parlar sobre l’art d’escriure pels meus alumnes del Sènior de la UdL i els va hipnotitzar fins a la resta de les seves vides i aviso que la gent del Sènior té capacitats majúscules i trajectòries que impressionen, oi, Dr. Flores? Ara, la Sàez és la directora de SEGRE i a poc a poc i bona lletra causa un moviment senzill però constant que, al final, ho canviarà tot cap a diferent, fresc, nou. El vellut de la seva acció ho acaba impregnant tot. I aquest vellut el trobaran a faltar molt les persones addictes al seu Retrovisor. Ho sé i me’n faig càrrec. I vet aquí un gos i vet aquí un gat que, com diu la mare de la meva amiga Mònica, ens trobem aquí, al cul de la noche, a la contra, i a veure com en sortim. Gràcies, directora Sàez. L’espero i li guardo la tanda per quan tingui a bé de tornar. Tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.