Parlem del tap!

Si vostè té un moment, li comparteixo una eventualitat que potser tenim en comú. Era mig matí. Res no feia preveure l’imminent impacte. Agafo l’ampolleta d’aigua clara i fresca. L’obro per fer un glop, tanco els ulls com sempre i, a banda que casi em buido un ull, se’m precipita tota l’aigua per sobre. Em foto gran, vaig pensar. Ja no atino! Una mica més tard, obro el bric de la llet –que ja he après a abocar a l’inrevés per controlar la caiguda del flux lacti sense explosions– i foto un #rompanfilas de #calpadresenyormio i llavors me n’adono. No és culpa meva tot aquest trasbals. Algú, sense avís previ, ni campanya a la tele, ha decidit que calia lligar els taps als envasos!

És curiosa aquesta sobreprotecció a la qual ens sotmet el sistema quan decideix que no som capaços de fer coses de relativa complexitat. Segur que la persona que mana i ordena el món va decidir que s’havia acabat veure taps perduts arreu i, pam!, càstig general. Una mica la versió moderna d’allò d’Eva i la poma.Trobem sovint advertiments que no deixen de generar una certa perplexitat com quan ens avisen de no planxar la roba sobre el cos. Quan ens indiquen que abans de menjar-nos la pizza convé obrir la capsa. Que hem de mirar de no assecar les mascotes al microones o que cal treure el paper abans de posar-se el supositori –iai!­–. 

Per a mares i pares novells va molt bé que et recordin que no hauries de posar la criatura a l’assecadora o que abans de plegar el cotxet convé treure el bebè. Interessant tenir present que si vols instal·lar correctament una persiana et calen eines i: la persiana. Són estimulants també aquelles cosetes gramaticals que conclouen “si el seu gos fa cacotes, llenci’l a la paperera” o que mentre cuines et suggereixen “posi’s trenta minuts al congelador”. En resum, com va dir el Just mentre reblava un d’aquells entrepans de botifarra blanca que fan plorar d’emoció i que t’ajuden a recuperar la fe en la condició humana “des que han lligat lo tap les ampolles, tot és un desastre!” i a fe de déu que l’és. Un absolut i total desastre de dimensions imprevisibles, tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.