Agost

Si vostè té un moment m’agradaria fer-li notar que obrim l’agost i una servidora impostora, no fa vacances. Sí, sí, m’ho paguen bàrbaro, no passi ànsia. Agost és el mes de descansar, de badar. De gitar-se sense cotxar-se i sense paracomptar ni temps ni espai. Les vacances són l’oportunitat gloriosa de reaprendre a badallar fortament, sense coneixement i fer migdiades tan llargues que semblarien il·legals.S’ha parat vostè a pensar que som tan poca-soltes que fins i tot acabem farts de fer vacances? Diem aquella frase tronada i profundament injusta de “quinis ginis di tirnir i li nirmilitiiiit!”. Som una colla de cagamandúrries capaços de menystenir el goig d’allargar la desídia i el dolce far niente fins que el cervell exploti de tanta buidor i de l’eco deliciós dels espais diàfans i minimalistes.Altra cosa és que vostè es llenci de cap a la marmita de #tintodeverano que, llavors sí, s’entén que se li faci llarga la cosa de les vacances, perquè viure en aquell estat de nebulosa cerebral és complicat. Ho és. Les vacances són un dret laboral que va costar molt d’aconseguir. Llegia que l’any 1936, el govern francès de Léon Blum –aquí corrien otros andares, sí– va instaurar vacances legals i pagades de dues setmanes –congés payés, en deien–. L’any 68 van ampliar a 4 setmanes i l’any 82 Mitterrand hi va afegir la cinquena. No perdem l’esperança, my friend! A Espanya, vam començar a entrar en el tema vacances als seixanta, quan alguns s’envasaven al buit al 600 amb la iaia, la canalla, la gàbia del Pío, les maletes i l’olla a pressió imprescindible! I s’hi cabia, a fe de déu que s’hi cabia. Diuen que allò va ser l’inici del “desarrollismo”, que ja veu vostè on ens ha portat.I ara hauria de dir “i bones vacances!” però com que tinc clar que sempre són bonetes d’entomar i com que torno divendres vinent, m’estalviaré posturejos. I si vostè no fa vacances a l’agost, no passa res. Li recepto aquesta mateixa medecina per quan en faci. Ara, aixequi el cap, somrigui i endavant les atxes que ja és divendres, tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.