‘El final del verano llegó...’
Si vostè té un moment, és possible que ara li sobrevingui una gran i grossa ràbia. De fet, me’n faré a mi mateixa de rabiota, també l’hi dic.. No sent els darrers compassos d’aquella cançó generacional del finaaal del veraaano, llegó y tu partiráas? No escolta com un mantra aquell ¿Qué hubieeera siiido? No nota com la pell, embafada de sol, s’arruga com una pansa? Miri’s els colzes, miri’ls! No veu com la felicitat estival i la panxa arrodonida de tanta alegria li estan marcant el camí directe cap a les màquines del gimnàs? Perquè si vostè nota tot això és que s’ha acabat el bròquil. Vostè forma part de la legió que dilluns torna al curro de currar que diu la Pirla. Poca broma. Donem-li valor a tornar a la normalitat.
Torna aquell bell temps de fer col·leccions. Quina paranoia, tu! Des de trossets de meteorit –que ja em dirà vostè per què dimonis els vol la gent, si no fos per treure’n la pols. Vestidets per a nines de paper en un moment històric en què les nines estan com les cigonyes negres, en perill d’extinció –Que li juro que n’hi ha de cigonyes negres! –No juris, Martí! I l’altra col·lecció que em sembla fascinant: cotxes en miniatura que sobre et fan muntar a bocinets i que omplen, un darrere l’altre i l’altre darrere l’un, estanteries d’habitacions arreu, majorment masculines i boomers, fins que un dia arriba algú amb una bona granera i allò es converteix en un accident en cadena catastròfic per encalçaments reiterats direcció paperera. Que ja està bé la broma, home! Per què col·leccionem coses?
I tornarem al gimnàs. Són llestos, eh! Fan allò de la matrícula gratis, cotxos més que cotxos! –això no ho diuen, però ho pensen, ho pensen! I allà a mig novembre, quan ja veus que per fer bé els burpees has de ser gasela no *agüela decidirem que, fer per fer, on hi hagi una bona faixa! Un dia parlarem de la faixa, que torna! Com tot.
Acaba l’agost i molts hem decidit que s’ha acabat l’estiu. I no, amics, no, perquè ara toca aguantar i engolir els amics que són a punt de començar vacances: blancs, prims! Com somriuen els reconsagrats! Bones vacances, amigui, que lluny que marxes, punyetera! I a tothom que torna: el famós escalf, tu! A raig! Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.
