La pinya dell’amore

Si vostè té un moment i si n’hem de parlar, parlem-ne. Pinya i festeig. Una anada d’olla sensacional que ha fet canviar inèrcies habituals. N’hi explico una. Tendim a dinar a la feina i tendim també a menjar pinya natural amb pernil, perquè tenim el convenciment que és un àpat de models Victoria’s Secret, però deu ser culpa de la pinya que no ens fa l’efecte. –Centra’t, Martí!Acabades les vacances, toca anar a buscar la pinya habitual i ens dirigim cap a l’híper del senyor ric de València. A mesura que ens hi apropem notem la pressió. Una por. Un rubor que al juliol no existia. Com dimonis entrem ara, allà, senyores grans que som, a buscar pinya, eh? Com!? Calfred.Sense anestèsia i a la porta, sento com la meva amiga solta a tot pulmó: ¿ON SÓÓÓN LOS HÒMENS? –Superhetero i lleig, ho sé. Demano perdó!– Em vull morir, també de riure. Destinació: #agafalapinyaicorre. Arribem davant del pot de pinya natural. Ens tranquil·litza que estigui dins d’un pot l’objecte del desig, però no serveix de res. Més pressió. N’agafem dos i correm, sí, correm!, a buscar les bossetes de pernil perquè es vegi que lo nostre no és una estratègia amatòria sinó una necessitat fisiològica. No li explico la sensació de moure’t en territori hostil amb un pot de pinya sota cada braç. La gent ens mira, aquí sí que ens miren! “Posa el pernil com si fos una carpeta!”, em diu la boja. “Calla tu! Havíem d’agafar cistella, redeu!”, li rondino. Quin patir! Facis el que facis, per a la concurrència només hi ha pinya, nosaltres i sospita de necessitat d’amor. I sortim d’allà suades, sentint que hem fet una cosa entre èpica i clandestina, tot i que només eren les 3 de la tarda. Com ens hem de veure. Hem passat de lligar al Cafè Blau o a la Bombolla a les relacions Tinder, als trencaments per WhatsApp i ara només ens faltava la pressió de la pinya de les 7! Un desgavell! Mori l’amor!Bravo pel cervell creatiu que va convertir una ruqueria en una de les millors campanyes que he vist en temps. Un toc de genialitat + comptar que la gent som un ramat previsible i, pam!, el miracle: la pinya dell’amore. I vostè, ja ha viscut l’experiència d’anar pel món amagant-se la pinya? Que cada pal aguanti sa pinya, tu, tot i que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.