L’estimo molt, sap?

Si vostè té un moment, avui ens direm “fins l’any que ve”. Si ho necessita, posi-hi el “si Déu vol”, perquè la veritat és que no se sap mai quin ball tocarà ballar, ni tan sols si tindrem l’oportunitat de ballar-ne algun, de ball.S’acaba el 24 i començarà el 25. Tendim a centrar-nos en el que vindrà i oblidem el que ha passat. Jo això m’ho miro diferent, perquè com diu l’Albà, “demà no l’ha vist ningú” i, en canvi, el 2024 ha tingut l’amabilitat o la pocavergonya, depèn, de portar-nos on som.Avui poso en comú detalls, percepcions, sense més. Aquest 2024, en ser any de traspàs, s’ha fet llarg. Ha durat un dia més. Que no n’hi ha per tant? Pregunti-ho a tothom qui, per un dia de més, ha vist alterada la seva vida. Perquè sí, les coses realment greus passen en un instant –les bones, però sobretot les dolentes, les tragèdies– i et posen la vida cap per avall. Com a bon any de traspàs, va començar en dilluns que ja és tenir mala bava. Els dilluns són dies a relegar, progressivament, al no-res. Què aporten els dilluns? Son, cansament, la visió d’una llarga setmana per davant, la feina que s’acumula perquè procastrines de valent. De fet, el refranyer ja ho diu clar “els dilluns són els diumenges dels ganduls”. En dilluns va acabar la Batalla de Waterloo entre Napoleó i el Duc de Wellington i també en dilluns es va donar per acabades la Primera i la Segona Guerra Mundial! Faci l’anàlisi. En dilluns va arribar Balto amb tota la medecina a Nome i es van curar totes les criatures. Un dilluns es va veure Mickey Mouse per primer cop al New York Mirror i les Spice Girls també van sorgir del no-res, un dilluns. Però avui és divendres, faves tendres. Tingui vostè una feliç sortida del 2024 i que el 2025 li faci el mateix respecte que il·lusió. I, si la directora ho desitja, continuarem aquesta relació nostra basada en un escriure que intenta parlar i en un llegir que escolta. Li dono les gràcies per aquestes 48 incursions de La Impostora a la vida pública. No sap com pesa cada setmana i com conforta cada mail, cada missatge o cada paraula de complicitat. Sap una cosa? L’ESTIMO. Que això és, al final, el que importa i ha de quedar dit.