“...una pareja normal”
Si vostè té un moment, m’acompanya?Estimats Mags d’Orient, sé que aquesta carta sempre arriba tard, perquè el món cada 10 minuts es mata una dona. Potser sorprendrà al seu país de màgia i colors, però en els darrers cinc anys gairebé 500 famílies s’han quedat sense la mare, la germana, l’àvia, la tieta.. Llegia al web més solvent sobre el tema feminicidio.net –que dirigeix la gran Graciela Atencio, que, per cert, ha triat Lleida per viure– llegia, dic, dades que esborronen. Sap que en les 7 primeres setmanes de confinament, de l’any 20, es van matar 8 dones? Em sembla tan bèstia, tant! La Graciela explica cada cas amb tot detall, perquè només així dimensionem la brutalitat de cada història.
Per exemple (resum): «57 años. El cuerpo de Ana fue encontrado por su hijo. Una llamada que se identificó como família alertaba la muerte de una mujer por agresión. Ana era modista. También cuidaba de personas mayores. El viernes 12 de enero de 2024, no llegó. Su hijo intentó localizar a Noje, el hombre con el que Ana convivía y mantenía una relación sentimental desde hacía un año. Él tampoco le contestó. lo encontró, ahorcado en el garaje de la vivienda. Los vecinos, aún incrédulos “Parecían una pareja normal, como otra cualquiera”» Ni és ficció, ni res de tot això és normal. Hauríem d’explicar cas per cas per donar sentit als eterns i estèrils minuts de silenci que acumulem, perquè no sabem com entomar la vergonya de veure com aquesta desgràcia mai no tindrà solució si no s’apliquen les lleis sense tremolar per castigar l’assassí i crear exemple per qualsevol home que no estimi les dones o la seva canalla. Perquè des de l’any 2013, 60 nens i nenes han estat assassinats per les parelles o exparelles de la mare. SEI-XAN-TA.Per això, majestats, entre regal i regal, entre polèmica i polèmica, hem de trobar el moment i la manera d’educar els fills, en masculí, perquè estimin les filles, en femení. Perquè només així aquesta societat nostra accelerada, distreta i sovint hipòcrita, podria dormir una mica més tranquil·la. Acabo sempre dient que segurament importa poc tot això, però avui importa. Són dies per pensar-hi. I, amiga, si tens por, truca al 016.
