1.000 homes en 12 hores
Si vostè té un moment, avui estic enfadada. Molt. Emprenyada. Calenta com un misto. Si el món s’ha d’acabar, no ho fem llarg això, perquè el tema que avui li exposo em sembla, com deia aquell: “Fin de ciclo”. Em passa la Terry una piulada d’una senyora model de la cosa OnlyFans que explica tota cofoia que ha trencat el rècord d’haver-se passat per l’arc de Santa Quitèria 1.057 homes en 12 hores. I uns ous en vinagre!, diria l’amic Miki. Primer, perquè el temps no dona. Segon, perquè no hi ha Natusan per endreçar aquest festival de fregaments. I diu la tòtila: “Incluso adolescentes y hombres casados”. La mare que els va parir a tots; a ella i a tots ells. Ho sento. Ho visc així. I ho viuria igual si en lloc de dir-se Lily es digués Josep Ramon o si fos un cangur. La criatura, que explica que ja es va entrenar al desembre amb 100 pájaros en unes hores, es considera “estrella”, diu. Té 23 anys. I mentre vaig llegint els desafiaments vaginals d’aquesta gènia, no em puc treure del cap la Gisèle Pelicot i la cua de carcamals que guardaven tanda nit rere nit per violar-la. O penso en “la manada”. I així em vaig encenent, renego i, si no fos rància de mena, ploraria de ràbia perquè no entenc què dimonis ens està passant i per què arribem a aquests punts de desgavell. Que segurament no n’hauríem de parlar i jo mateixa ho faig ara. Cert. Però, recollons, això és violència sexual i no fa gràcia. Per tant, com podem riure-li la gràcia a aquesta al·lota fins al punt de fer-la sentir “estrella”. Potser no hem superat aquella bavositat dels anys del destape o d’aquell porno codificat al Canal+. On som, família? En un bucle de postureig, doble moral i hipocresia supina? On anem? A cap puesto, segurament. I en el trajecte, estem perdent la lluita per la dignitat i la vida de les dones que, espero equivocar-me, qualsevol dia podria donar un tomb com un mitjó i ens situarà en aquell ofec del món obscur, dens, trist i sense sortida del Cuento de la Criada. Pateixo, sí. Molt. Perquè soc dona, perquè soc filla, també germana, però sobretot soc mare d’una altra dona per la qual moriria i mataria i vostè ja sap que aquests temes són els que crec que importen, sí, i han de quedar dits.
