Reposa, amiga
Si vostè té un moment i m’acompanya, avui repassarem coses senzilles que no passaran, perquè de cop formen part d’un temps que no existeix.
No hi haurà esbufec per aquella mandra i aquell pes que feia, a vegades, la cosa de viure. Ingènues! No hi haurà sarcasme al recordar com li entaforaves a la nena aquella cullera plena de verdura, suc de taronja i petit suís, “Hurripla!”, reies. No tornaré a retreure per milionèsima vegada que et vas presentar al meu casament amb espardenyes de beta... “Ascandalós” deies i reies. No tornarem a la mort del teu pare quan eres joveneta, ni a la del Santi quan en teníeu 31 i no aviarem aquella mirada nostra profunda que travessa, fins que allibera una mitja rialla franca i amarga que acabava amb el teu “Ai, vida”.
No posarem damunt la taula les hores parlades sobre la teva nena, la seva mirada blava, el seu present, el seu futur. No caldrà repetir que té les eines per vèncer a base de força i obstinació. No parlarem de la devoció pels teus nebots, ja dones i homes drets, amb fills!
No recordarem que vas pujar a un segway i et vas trencar una espatlla, carallot. Va ser el preu de tornar a enamorar-te d’aquell homenot que semblava que no et feia cas, però sí. No comprarem més plantes compulsivament sabent que les meves venien a morir. “Ai, carinyu”, reies. No em preguntaràs pel Guàrdia, per la Mini, pels nens, com si passessis llista. No sonarà igual George Michael per Nadal, ni la Whitney, ni Bublé. No tornarem a l’anècdota de l’anell i l’abuelo. No em tornaràs a dir que quan et moris m’he de quedar la sucrera, ni pontificarem sobre mares, germanes i famílies. No hi haurà més copes de vi sobre el taulell de la cuina.
No tornaré a dir “viudeta” a una de les poques persones que hi entenia una devoció gairebé sanguínia i un respecte immutable. Tampoc no et tornaré a dir “saps que no m’acabes de caure bé, oi?”. Ni tu respondràs: “Ho sé. És mutu”.
Com de greus i transcendents es tornen les coses senzilles, habituals, quan sabem que no passaran més, perquè tu ja no hi ets, amiga. Reposa mentre torno a dir que segurament importa poc tot això, però que quedi dit. Aquesta setmana, ja no ho llegiràs. O sí? Estarem bé.
