La llei del pèndol
Burocràcia és probablement la paraula que més s’ha repetit aquestes últimes setmanes. Surt en cada declaració que fan els pagesos o ramaders per explicar les seves reivindicacions. Aquest terme, però, també va ser el denominador comú en molts dels dubtes que van plantejar els veïns de Bellpuig al president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el format audiovisual Pregunta al president que es va emetre en directe per les xarxes socials des del Teatre Armengol. Deu bellpugencs representants de diferents entitats i col·lectius van exposar-li els seus dubtes i problemes. Hi havia representants del sector de la pagesia, els esports, l’ensenyament, la cultura, la transició energètica o l’economia. En la majoria de les preguntes hi havia un problema comú: els problemes de comunicació amb l’administració, els retards, la paperassa.. El president va parlar de la llei del pèndol, va explicar que “tenim un sistema legal molt garantista en l’ús dels recursos públics, i que es reclamen molts requisits perquè probablement en el passat hi ha hagut males pràctiques en alguns llocs. Ara passem a l’altre extrem”. Diu que el primer pas és reconèixer el problema, ara, però, toca posar-hi remei si no volem que els papers formin murs tan alts que paralitzin la nostra societat. Les associacions tenen problemes per poder fer gestions tan habituals com demanar una subvenció o fer el canvi de nom d’un president, les famílies amb persones dependents es queixen de la tardança a l’hora de rebre l’ajuda, que en molts casos arriba massa tard… Són només alguns exemples. Burocràcia de l’administració local, nacional, estatal i europea. I aquí és on tornem a parlar dels pagesos i ramaders. No pot ser que, tal com diuen des del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya (COGAC), la normativa europea sigui tan “estricta” que faci que molts d’ells no vegin futur en la seva feina. La documentació que han de presentar per la DUN, les declaracions de la DAN, els papers per cobrar la PAC o haver de justificar la traçabilitat dels seus productes des de l’inici de la cadena de producció fins al consumidor final són només alguns dels motius que fan que el sector primari hagi dit prou i que les mobilitzacions s’estenguin per tot Europa.
