Connectant la desconnexió

Milers de tractors col·lapsant l’avinguda Diagonal o la Gran Via de Barcelona perduraran en la nostra memòria durant molt temps. Una manifestació històrica van dir uns, mentre altres destacaven que per a molts barcelonins, que els saludaven o aplaudien al seu pas, era el primer cop que veien un tractor en directe. És una exageració, però el comentari m’ha vingut al cap sovint aquests dies perquè denota un fet preocupant, la desconnexió cada cop més gran que hi ha entre el món rural i l’urbà. D’aquests dies també recordo un tertulià que deia a la ràdio que els habitants del món rural se senten com a ciutadans de segona. En tot cas, és evident que en moltes ocasions ens sentim incompresos. I no és d’estranyar, és molt difícil per a algú a qui li passa un tren per la porta de casa cada 5 minuts posar-se a la pell de persones que viuen en llocs on ben just para un bus al dia, o bé dos, el d’anada i el de tornada. En alguns casos són poblacions on no hi ha transport públic, no hi ha comerç, no hi ha caixer automàtic, no hi ha dispensari mèdic, i segurament tampoc escola. La població que viu en una zona rural representa només el 10% de la població total de Catalunya. Un dels problemes més greus que tenim al món rural és la mobilitat, els transports, o millor dit, la seva absència. Aquests dies he tingut el gust d’escoltar les Dones Transformadores d’una comarca prepirinenca com la Noguera, la més extensa de Catalunya. Algunes d’elles em van parlar del transport, com la Maria Àngels Prats que des de Montgai presideix l’Associació d’Artesans Saboners de Catalunya. Des de fa una temporada, per raons personals, no condueix. La Mercè Torrentallé és la presidenta de l’Associació de Salut Mental de la Noguera, entre moltes altres coses. Els efectes secundaris de la medicació que prenen moltes persones amb un trastorn de salut mental els impedeixen que puguin conduir. I després hi ha l’Imma Barnús, treballadora del forn d’Àger, que entrega el pa porta a porta a poblacions com Sant Llorenç de Montgai, a Os de Balaguer o al poble de les Avellanes. No tan sols els porta el pa, sinó que sap si estan malalts, si necessiten alguna cosa, o simplement hi ha una persona que cada dia els diu bon dia. En definitiva, els connecta.