‘Fins aviat’

Arriba l’estiu i trenquem les rutines. Una de les que trobaré a faltar més és anar a fer teatre a Cruma, Taller d’Arts Escèniques de Tàrrega. Els dijous a la tarda a mi no em busqueu. És el meu moment, una hora i mitja de riures, complicitats amb les companyes, creativitat i aprenentatge sobre una mateixa. El curs acaba amb la representació de l’obra que durant mesos hem assajat. Gràcies a això vaig tenir la sort d’assistir al Festival de final de curs celebrat al Teatre Ateneu. Durant un cap de setmana es van representar 16 peces amb infants i adults de totes les edats i condicions. Les que més em va emocionar són les que van fer els alumnes del taller Alba i el Centre Ocupacional Espígol. Especialment l’obra anomenada “Fins aviat”. El seu professor, el Guillem Fuster, va articular una peça adaptada a cadascun dels actors al voltant d’un sol concepte, la paraula “adeu”. Els dos conductors de l’obra, amb mobilitat reduïda, anaven explicant les diferents maneres de dir, sentir i interpretar aquesta paraula, mentre que els seus companys, ho representaven. Durant 20 minuts ens van fer riure i emocionar. Vam veure com s’ajudaven entre ells i, fins i tot, com podien riure’s d’ells mateixos. Ens van explicar com diuen “adeu” a un desconegut, o com s’acomiadaria una parella si haguessin d’estar un any sense veure’s. 

Vam entendre com n’és de necessari que es facin obres com aquesta, tant per als actors, com per als espectadors. Com n’és d’important que la cultura transformi i millori la societat. M’imagino el que suposa per a aquests actors fer, setmana rere setmana, aquestes classes, com els ajuda a conèixer-se a ells mateixos, a demostrar del que són capaços i, sobretot, a rebre el reconeixement que mereixen. Val a dir que Cruma també ha fet classes a un grup del servei de rehabilitació comunitària de Tàrrega, als alumnes de l’Escola Alba i la residència d’avis de Bellpuig. I no tan sols això, també fan l’assessorament artístic i la producció del festival XOC juntament amb l’Associació Alba. Es tracta d’un certamen d’arts escèniques inclusives que se celebra a Verdú per visibilitzar el talent de persones que habitualment no poden ensenyar al món les seves capacitats. Us he dit que a mi el dijous no em busqueu?