Abús de poder

Fa pocs dies, el món del periodisme català ha viscut el seu propi #MeToo. La denúncia pública de la periodista Ana Polo sobre situacions, com a mínim, incòmodes amb Quim Morales ha estat l’espurna que ha encès un foc llargament contingut. Darrere seu, altres comunicadores han començat a explicar experiències similars viscudes en l’entorn laboral. I, com sempre, no han trigat a arribar les reaccions: comentaris anònims que busquen desacreditar les víctimes, etiquetant-les d’exagerades o oportunistes. Cada cas és diferent, i dins d’aquest #MeToo hi ha molts graus, però tots comparteixen una arrel comuna. L’abús de poder. Homes que es creuen amb el dret de controlar, decidir, i de fer sentir petites les dones que tenen treballant sota les seves ordres. És clar que el periodisme no és una excepció. Recordo el primer cop que vaig sortir en pantalla, a RTVE. Tenia 20 i pocs anys i estava força nerviosa. Al meu voltant, però, els comentaris versaven sobre el meu aspecte físic en lloc de preocupar-se pel contingut de la meva intervenció. Durant aquells primers anys, vaig aprendre a posar cara de “bona nena”, a somriure i a canviar de tema ràpidament quan alguna situació m’incomodava. També vaig adoptar l’estratègia (quan algun fet m’interessava especialment) de fer les propostes de tal manera que poguessin ser reinterpretades com si les haguessin fet ells. També recordo d’aquella època, això va passar-me a Catalunya Ràdio, la satisfacció que els feia a alguns homes d’anar acompanyats de noies molt més joves que ells. El pit se’ls inflava i miraven per sobre l’espatlla si hi havia altres homes amb qui poder presumir, com si fóssim un trofeu. Pensava, ingènua, que era qüestió de temps. Encara avui, però, quan me’n falten pocs per arribar als 50, segueixo trobant-me amb homes que em miren de reüll si discrepo massa o si simplement em poso a riure obertament. Són sobretot aquells que tenen més anys que jo, com si això ja els fes superiors. Com si l’edat els concedís automàticament el dret a dictar com he de comportar-me o què he de dir. Trencar aquest cercle no serà fàcil. Però, aquests dies, amb cada veu que s’alça, fem un pas més perquè no se sentin impunes. Les denúncies públiques els fan menys intocables.