Ja fem tard?

Soc en una cafeteria a primera hora del matí. M’agrada fixar-me en el que fa la gent mentre esmorza o fa un beure, dissimuladament, com si no hi fos. En una paret hi ha penjada una gran pantalla de televisió que emet, un cop rere altre, la roda informativa del 3/24. No té so, però hi han activats els subtítols. Em fixo que en una taula que hi ha un parell de joves, segurament estudiants, que aixequen el cap, s’ho miren i es posen a riure. Els fa gràcia veure a un home amb els cabells esbullats agafar una motoserra i entregar-la a un altre home, amb ulleres de sol, que rep el trofeu i el branda com si fos la copa de la Champions. És una imatge molt simbòlica que quedarà fixada a la retina de moltes persones però amb lectures ben diferents. Penso en els joves, els ha fet riure la gracieta de dos bufons sense ser conscients, vull creure, de què significa en realitat. Em ve al cap, esgarrifada, els resultats de l’enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials que vaig sentir per la ràdio dies enrere. “Gairebé un 40% dels homes d’entre 18 i 24 anys catalans no veurien amb mal ulls un règim autoritari o una dictadura en algunes circumstàncies. Un 16,4% ho aprova i un 20% declara que li és igual un règim o un altre.” I per acabar-ho d’arreglar l’enquesta també assegura que aquest mateix segment de la població “rebutja qüestions com la immigració i el feminisme”. En quin moment ha passat tot això? Com pot ser que hàgim abaixat tant la guàrdia. Hem deixat que l’educació dels nostres joves més fonamental, la dels valors, la faci Twitter, Tiktok i Instagram…

No cal dir els interessos que hi ha darrere d’aquestes plataformes. En un primer moment pensàvem que només eren econòmics, i sí, és evident que ho són, però també s’ha fet evident que l’algoritme té ideologia. Ideologia i interessos, els mateixos que tenen els seus propietaris, que en alguns casos estan centrats a fer més diners i en d’altres tenen l’objectiu de poder alinear-se amb el millor postor o el més poderós. En tot cas, són xarxes que premien els missatges curts, on no cal aprofundir. I quins són els partits polítics que saben elaborar els millors titulars, simples i efectistes? I em pregunto: quin paper hi tenim els mitjans de comunicació?