Tractors a les escoles

“Mira, fill, he pensat que avui en lloc d’anar a jugar al parc, anirem a passar la tarda a la Diagonal, que m’han dit que hi ha unes màquines enormes. Totes parades al mig del carrer. Potser t’hi deixaran pujar i tot. Anem-hi que al·lucinaràs!” I, efectivament, la Diagonal es va convertir, per un dia, en un degoteig constant de curiosos i canalla amunt i avall, amb els ulls com a plats, directament proporcionals a la mida de les rodes dels John Deere i els New Holland imponents, aparcats en aquesta i altres artèries principals de Barcelona.Tractors i tota mena de maquinària agrícola que els més petits anaven toquejant entusiasmats mentre els pares s’afanyaven a treure el mòbil per compartir aquell moment als diferents grups de WhatsApp. També els que sortien de l’oficina, runners i turistes vinguts d’arreu aturaven el seu trajecte per fer-se la selfie de rigor. Fotografies que, com la majoria avui, acabaran oblidades dins de dispositius o perdudes pel núvol.Però, i si convertim aquestes instantànies en material didàctic per als mestres? A les escoles en podrien recollir una bona mostra i exposar-les als passadissos com fan amb els murals per la pau. El títol de l’exposició podria ser Tractors que han fet història o bé El dia que els pagesos van aturar la ciutat, o fins i tot es podria fer servir un dels lemes de la manifestació: Sense el sector primari, les nostres neveres seran un armari.Perquè si bé és cert que tota aquesta moguda s’ha fet per demanar accions urgents per salvar un sector castigat per totes bandes, també fora bo d’aprofitar l’embranzida per fer pedagogia ciutadana des de baix. A casa sempre havíem menjat les carxofes de l’hort del padrí, però ara que no hi és, comprem les del Prat de Llobregat. Igual que tenim clar que l’oli es compra a la cooperativa de Maials o que l’arròs ha de ser del Delta de l’Ebre. Fer compres de proximitat és l’única manera que tenim d’ajudar els nostres pagesos i ramaders. De vegades, rascant un xic més la butxaca, és cert. Però posats a fer números, no creieu que seria pitjor perdre la sobirania alimentària? Catalunya ha perdut en el que va de segle la meitat d’agricultors i ramaders. Aplaudir i omplir les stories amb llaços verds són gestos d’agrair, però ara el que necessita el sector és bastant més que la nostra solidaritat.