El sentit comú

La pandèmia ens ho va deixar claríssim i el pic de virus respiratoris d’aquest hivern ens ho ha tornat a recordar. D’una banda, gent estossegant amunt i avall, al tren, a la biblioteca, a la carnisseria, a la feina, al dinar familiar, sense fer ni un sol gest per tapar-se la boca. Mentre l’altra meitat ens ho miràvem de reüll, incrèduls de tanta deixadesa i falta de respecte pels de la vora. Els primers sovint s’escuden dient que no deixaran de fer vida “normal” a no ser que sigui per protegir els anomenats col·lectius vulnerables. Com si ho portessin escrit al front! I si aquella dona està embarassada de només unes setmanes? I si la persona del costat acaba de començar un tractament de quimioteràpia? I si resulta que té una persona dependent al seu càrrec? També pot ser mestra d’infantil, amb 20 criatures a classe, treballadora social o fins i tot podria ser la infermera del CAP que t’haurà d’atendre quan et trobis malament. Però encara m’he trobat amb un argument pitjor. I és que acusen els segons de tenir un punt de vista distorsionat per la mal anomenada hipocondria. I per aquí una servidora sí que no hi passa. La hipocondria és un trastorn mental que es caracteritza per una preocupació obsessiva per la salut pròpia, sovint alimentada per la creença infundada que es pateix una malaltia greu. Prou de banalitzar la salut mental i alimentar creences caduques.Els que defensem la mascareta és perquè preferim autoprotegir-nos abans que haver d’agafar una baixa. Perquè tenim responsabilitats difícils de delegar o desatendre. Però sobretot per evitar que es propaguin els contagis fins al punt de col·lapsar un sistema sanitari tocat encara pels estralls de la pandèmia. Se’n diu sentit de la responsabilitat. I quan la meitat no el té prou desenvolupat, algú ha de prendre decisions com tornar a fer-ne obligatori l’ús, com a mínim als centres sanitaris. Aquesta setmana el govern ha donat per acabada l’epidèmia de virus que arrossegàvem des de finals d’any, però ja sabem que tornaran a venir mal dades. Així que, a qui correspongui, si us plau, que no us tremoli el pols la propera vegada. La mascareta és una mesura preventiva però sobretot necessària davant la falta evident de sentit comú.