Paternitats en revisió
Pagaria per escoltar una de les sessions del Grup de Pares que s’organitza al CAP Primer de Maig de Lleida. Estaria disposada a pagar, de debò, però ja us adverteixo que ni així. Que són sessions adreçades únicament i exclusiva a homes que han de ser pares i que les seves parelles no hi tenen cabuda, per mera necessitat. Asseguren que la presència d’una sola dona no els permetria despullar-se a cor obert. Que se sentirien cohibits. I poder compartir sentiments, dubtes o inquietuds amb honestedat és justament la raó de ser d’aquest espai. A través de dinàmiques experiencials es tracten qüestions relacionades amb la sexualitat, el vincle, la conciliació o les noves masculinitats entre altres conceptes tradicionalment allunyats de les converses entre homes. Alguns hi assisteixen per iniciativa pròpia, altres hi van a parar a petició de la parella, però sigui com sigui, aquestes sessions s’acaben convertint en un refugi personal que els permet fer introspeccions serenes i sinceres, alliberar-se de motxilles pesants i explorar noves formes de fer i de relacionar-se. Un transitar cap a la redempció en tota regla. Però en aquest cas els guies espirituals són una llevadora i un referent de benestar emocional. El Jesús i l’Aleix, concretament. La seva missió és acompanyar aquests homes, orfes de referents propers, en el camí cap a una paternitat activa i conscient. Però no s’acaba aquí. Es veu que acabades les sessions de rigor, les converses continuen en un grup de WhatsApp tancat, creat a consciència, fruit d’aquest empoderament previ i la certesa que no seran jutjats. Tot plegat en el marc d’una bombolla social que en els darrers anys ha anat prenent volada arreu de Catalunya. Barcelona va ser la pionera i a poc a poc s’ha anat estenent a Tarragona, Manresa o Girona. A Lleida la iniciativa ha estat del Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva després de detectar una demanda creixent als mateixos centres d’atenció primària i ja pensen a copiar el model en altres ciutats com Tàrrega.Tot un descobriment. Fascinant, revelador i llaminer a parts iguals. D’aquí el meu desig de poder-m’hi colar malgrat la negativa rebuda per avançat. Em quedo més tranquil·la, això sí, sabent que hi ha predisposició, bona voluntat i una molt bona feina al darrere.