Escenes pujades de to
Quina diríeu que és l’edat recomanada per començar a parlar de sexualitat amb la canalla? Doncs des que neixen. Així de contundent és la resposta de la Bruna Álvarez, antropòloga de la UAB i investigadora del grup de recerca Sex Afín. Ella i el seu equip s’encarreguen de fer xerrades a les escoles per explicar a les famílies què significa la sexualitat per als nens i nenes, quines són les conseqüències de no parlar amb la infància sobre sexualitat i quines són les millors estratègies per fer-ho. Tot plegat després d’uns quants anys de converses amb milers d’infants, els seus mestres i les seves famílies.
Reconec que si m’haguessin fet aquesta mateixa pregunta fa uns anys potser hauria contestat quan comença la pubertat, és a dir, cap als 9 anys en el cas de les noies, 11 o 12 en el cas dels nois. Segurament com la majoria de persones que no hem rebut cap tipus d’educació sexual, vaja. Però després d’assistir a aquestes xerrades que us deia, no tinc cap dubte que quan abans comencem, millor. Perquè si esperem massa contribuïm a perpetuar el tabú i la desinformació, i el que és pitjor, podem posar en risc la relació de confiança amb les nostres criatures. Mirant cap a una altra banda obliguem els nostres fills i filles a buscar-se altres fonts d’informació, poc fiables per la inevitable influència de les pantalles i que malauradament acabaran sent un escull pel seu gaudi i benestar. De fet, les institucions ja fa temps que alerten que el porno és una gran escola de violència sexual contra les dones. Així que pel bé de les vostres criatures i el seu entorn, no obvieu l’educació sexual. Feu-ho com pugueu, amb el to i les paraules que us facin sentir més còmodes, però no defugiu la vostra responsabilitat com a pares.
I posats a fer-nos preguntes, sou dels que canvieu de canal quan esteu veient una pel·li a casa i surt la típica escena eròtica? Doncs resulta que és contraproduent. De fet aquestes escenes poden ser una bona excusa per abordar el tema amb naturalitat, per explicar que això que veuen és normal entre els adults quan els dos en tenen ganes, i el més important, ens pot servir per contraposar-ho amb el que ven la pornografia. Els nostres fills i filles mereixen saber que el que veuen en aquests vídeos no té res a veure amb la realitat. Violència i plaer són conceptes absolutament antagònics.
