Musculatura

M’ha fet molt feliç comprovar la bona salut del sector llibreter de Lleida. La ciutat ha sabut encaixar amb gràcia els establiments consolidats amb les llibreries de recent creació. Totes han trobat la manera de fer-se el seu espai, bé apostant per segells independents, per la literatura infantil i juvenil o com a centre cultural. Quin goig feien totes agrupades, ensenyant musculatura, al bell mig de la Rambla Ferran enaltida pel recentment estrenat Museu Morera. L’edifici convida a entrar-hi i a estar-s’hi. Majestuós per fora, enlluernador per dins. I amb vistes a una imponent Seu Vella gairebé a tocar. Llibres i art contemporani de la mà en una jornada que no semblava pas laborable, atesa la multitud desfilant matí i tarda amunt i avall.

Ni el fred ni les quatre gotes al migdia van fer minvar les ganes d’un Sant Jordi amb més autors locals que mai. Mig centenar de títols en forma d’assaig, poesia, còmic o novel·la. La històrica i la negra despuntant, com va quedar palès al tradicional esmorzar de Pagès Editors. L’autora de Padrines, Mariona Visa, va ser enguany l’encarregada de pronunciar la glossa, amb dedicatòria inclosa als clubs de lectura de Ponent: un espai per créixer, compartir inquietuds i envellir en forma. El perfil mitjà dels participants són dones, majors de 60 anys i, de fet, suposen el 69% de la població que llegeix malgrat que els que publiquen, majoritàriament, són ells. Però aquest ja és un altre meló. “Llegiu llibres i parleu-ne”, concloïa Visa.

Era el meu primer Sant Jordi a Lleida com a escriptora. Havia d’haver estat el 2023, però la vida té aquestes coses: patacades i oportunitats a parts iguals. I es veu que l’oportunitat no havia de ser fins a aquest any. I ja que hi era, doncs vaig esprémer-la al màxim al costat d’autors consolidats com Juan Cal o Óscar Serramia i d’altres acabats d’aterrar com Francesc Baena, tot un descobriment. Em vaig endur fins i tot el seu llibre dedicat. Amb ell i el Serramia vam compartir parada durant l’hora que teníem assignada per signar exemplars. I és clar, entre rúbrica i rúbrica, vam tenir temps d’intercanviar unes quantes anècdotes. Sobre Ponent, Barcelona, els respectius processos d’escriptura i la vida en general. I sabeu què? Que resulta que tots tres tenim moltes coses en comú. La més important: l’amor i el respecte per Lleida. D’aquí, suposo, també la nostra aposta editorial.