Descontrol parental

“Confio molt més en el meu fill que en la tecnologia”, em deia l’altre dia un pare en saber que el govern vol imposar, per llei, controls parentals gratuïts de sèrie a mòbils, tauletes, ordinadors i televisors amb Internet. Afirmació un xic agosarada, potser, però d’un gran valor. Perquè si hem de confiar que els controls parentals facin la feina que ens pertoca als adults, estem ben arreglats. Més tenint en compte que hi ha empreses que es dediquen exclusivament a idear sistemes per burlar-los i que els joves sempre troben maneres d’esquivar-los. La millor eina que les famílies tenim a l’abast, doncs, és la comunicació afectiva i efectiva. Comunicació amb els nostres fills i filles que es tradueix en temps, o millor dit, en major capacitat per administrar-lo, evitant caure, precisament, en el parany d’abusar de les pantalles com a via d’entreteniment. No és fàcil, ho sé. Tots hi hem caigut, per desconeixement i per comoditat a parts iguals. Però ara que coneixem els efectes perjudicials, directes i col·laterals que poden arribar a tenir aquests aparells sobre la salut física i mental de les nostres criatures, potser ja és hora que ens ho comencem a replantejar. Les famílies, però també l’escola. Perquè un dels maldecaps que ens ha imposat el sistema educatiu és gestionar els ordinadors personals que els nostres fills s’emporten a casa. En nom de no sé quin projecte es passen hores davant d’un aparell que s’escapa del nostre control, i el més preocupant és que ara resulta que aquest mètode d’aprenentatge no té tantes virtuts com ens van prometre i de fet moltes veus ja reclamen tornar al llapis i al paper.Però seguint amb el paper de les famílies, oi que preparem la canalla i els dotem de recursos per sortir sols al carrer? Doncs hauríem de poder fer el mateix amb el món digital. El problema és que sovint ens queda gran.La nova llei preveu controls parentals, endarrereix fins als 16 anys l’edat per obrir un compte a les xarxes socials i introdueix canvis significatius al Codi Penal. Però el que serà clau és que vagi acompanyada d’una bona feina de conscienciació i suport a les famílies, i d’hores de formació al col·lectiu docent, per estendre l’alfabetització digital a Primària i a Secundària. Més diners per part de les administracions, en definitiva. Sense aquests factors, la llei pot acabar sent paper mullat.